Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• SOMIAVA

  Aquest, és el lloc,
  la fi del començament
  el centre
  i la perifèrica del tot.
  
  Somiava
  que a més de la cara visible,
  tenia una altra cara
  que no cessava de canviar.
  
  Oh obsessions, oh sensacions!
  
  Cloure els ulls i despertar-se
  abans de tota experiència
  amb l'acceptació del destí,
  a l'instant únic i divers.
  
  Però, l'impuls de voler anar
  cap al lloc on no som,
  anterior a tot impuls,
  ens arrossega més enllà del silenci
  d'abans de la música!
  
  Amàlia Casajoana
  11/5/17

• EL RIU DE L'ANIMA

  De l’indret d’on partim
  vivim d'instant a instant
  dins el do que tot donat s'oculta.
  
  El crit ens crida dins l’alè 
  i correm amunt i avall
  del riu immens que udola
  i crema sense flama.
  
  Mig desvetllats i mig dorments
  deixem que els ulls
  es neguin dins les flames
  que hi dansen al davant.
  
  Però quan s'alça el cim del dia,
  mentre la llum
  amb llavi intacte ens besa,
  entre principi i fi, ens perdem.
  
  Llavors, en l’aspre instant,
  llencem la veu
  que esqueixa els blaus serens
  i el riu de l'ànima!
  
  Amàlia Casajoana
  12/5/17

• ON FULGURA LA FAÇ

  Després de totes les cares
  escrites als murs del vent,
  després del pou i de l'ala
  a les frondes de la ment,
  suplica l'ocell dorment.
  
  Enmig l’abrupta solitud
  s'enlaira i s'escampa lona,
  mentre els pensaments
  de l’ocell,
  voregen el mar de l’infinit.
  
  En el batec confús,
  no hi ha camí per arribar-hi,
  només en la memòria
  es pot esdevenir.
  
  El vent encès
  llisca la nau silenciosa
  al port transparent de l’amant!
  
  Amàlia Casajoana
  14/5/17

• LA FUTURA FLOR

  Amb llavis ardents
  dels besos de primavera
  ve l'estiu,
  enmig de grans llençols
  i escumes d'aire.
  
  Sobre focs i vents daurats
  s'aboca sobre cercles
  que bullen dins el tot serè.
  
  Amb himnes de claror
  el rep el bosc,
  en fulles tremoloses
  que broden la blavor.
  
  Mentre el dia besa la nit
  la flama s'abraça amb l'aigua
  i beu.
  
  Dins la fondària
  poua la futura flor
  enmig de melodioses cambres
  on furga el foc dels focs!
  
  Amàlia Casajoana
  13/5/17

• TOT HO ENCENS

  Un fragment no és tota la bellesa
  però és una espurna del gran riu,
  una faç, un mirall, un pont,
  una foguera que ens fereix,
  ens nodreix i ens serva.
  
  Bellesa irrevelable
  que com un mar sobtat, 
  tot d'una, inundes
  i ens ensenyes l'embriaguesa
  i ens transformes els ulls.
  Què anuncies?
  
  Amb ones altes i continues
  véns sempre de pertot,
  completa, nova, nua,
  i tot ho encens,
  plena de tu mateixa.
  
  No et podem retenir, això ho sabem,
  però potser, tot d'una,
  se'ns acostes
  i, de cop ens abraces
  com l'onada que el rocam estreny.
  
  I sentim com ens nues i ens desnues,
  car ets un abisme i un recer!
  
  Amàlia Casajoana
  15/5/17

• TOT JUST APRESES

  Amb l'horitzó vibrant,
  néixer sense records
  la metamorfosi fecunda.
  
  Oh sol! Madura fins l'excés
  la dura plenitud dels canvis.
  
  Amb l'instant s'esvaeix
  la infinita primavera,
  un ocell l'inaugura
  mentre el mar s'omple de fulles.
  
  Déus i àngels
  beuen a les fonts del pendís,
  dríades inventen
  la verda volta dels arbres.
  
  Deixa't caure, doncs, ulls clucs,
  dins la vaga claror
  d'aquesta alba tèbia,
  tremolosa de vents i de plenituds
  tot just apreses!
  
  Amàlia Casajoana
  14/5/17

• ON LA VIDA GIRA

  En pous i dunes
  cavant als cercles de l'instant,
  encara ens dura la ferida
  que en la navalla ardent
  ens féu el temps.
  
  Amb mà fervent, segura, irretenible,
  no pas tallant de cop la pell
  ni esquinçant òrgans
  on la vida gira,
  ans lentament, barrancs endins.
  
  Això genera una pregunta,
  sempre és diferent
  i sempre és la mateixa,
  que corre i ens escava com els rius.
  
  Mentre preguntem
  es multiplica i es disgrega tot,
  simples i dobles, fugitius i eterns
  caminant sense fe,
  i per la fe avançant!
  
  Amàlia Casajoana
  4/5/5

• FOSC AFANY

  Sí, és massa exigent l'herència que ens vetlla,
  massa abundant, infinita i greu.
  
  Buits com la beguda,
  ebris,ens aboquem als actes,
  amb una estranya fe,
  llavors construïm i enderroquem,
  obeïm veus que semblen nostres,
  furioses, glaçades, plenes de desdeny.
  
  El món se'ns fa estrany
  i contemplem mig cecs els llocs,
  la fonda flama i l’alè profund.
  Però on comencen, les nostres accions,
  on es dissolen?
  
  Se'ns han aparegut les aigües primitives,
  èbries, fredes de començaments,
  solcant rabents cap a les fites
  dels quatre horitzons,
  on sobren abismes de claror.
  
  Tot d'una el món es manifesta
  i tot és goig i plor,
  l'enigma ja no és enigma,
  sinó fosc afany,
  morint i ressuscitant!
  
  Amàlia Casajoana
  22/4/17

• TEMPS SENSE TEMPS

  Escoltem el silenci que ens travessa
  i mirem sense veure
  el rostre visible-invisible.
  
  Ja no hi ha lluita, no hi ha urgència,
  només hi ha
  els solcs oberts i la buidor del riu.
  
  Amb fronts de solitud,
  tornem a l'instant profund de tot
  i invoquem consciència.
  
  Amb esquinçalls d'amor,
  ens fem una mirada i ens veiem,
  i, just després,
  esdevenim de nou ceguesa,
  i ja no ens veiem.
  
  Aleshores,
  l'instant ja no és temps que passa,
  és només temps profund,
  temps sense temps!
  
  Amàlia Casajoana
  22/4/17

• LA LLUM DE NINGU

  No abandonis el goig frugal,
  no el retinguis.
  
  Deixa que actuï dins l'instant
  com una ona silenciosa
  que inunda i sembra.
  
  Com una flama immòbil,
  com un so incontenible,
  que arriba i dansa
  dins el cercle vertiginós
  de la llum de ningú!
  
  Amàlia Casajoana
  11/5/17

• DORM EL DORMENT

  No és l'instant que vol l'instant següent,
  l'amor que en l'ara desespera?
  
  Després de tant temps d'estar plegats,
  ignorem forces
  que ens funden i ens refunden,
  que ens alcen com penyals
  i volen convertir-se en cims.
  
  Però en la fonda nuesa,
  desconeixem d'on partim
  i a quin lloc pretenem arribar.
  
  Quan, però, i on
  podrem comprendre sense hipòtesis,
  en comptes d'actuar sense saber?
  
  Potser on els rius brunzen i retornen,
  o bé on els sols llauren i la nit s'estén?
  
  Mentre esbrinem
  a quin domini pertanyem,
  entre els llençols del món
  dorm el dorment!
  
  Amàlia Casajoana
  10/4/17

• MES SILENCIOSA

  Com el començament
  arribes tu, bellesa,
  i amb les mans xopes de claror
  ens tapes els ulls
  i ens demanes qui som.
  
  Més silenciosa que els rius de la nit,
  més silenciosa
  que l'aigua del fons del pou,
  amb melodies que s'enfilen pel silenci
  i s’obren a les frondes del tot.
  
  Cada pas és una nova incertesa
  i un nou cercle que es desclou
  a les pupil·les fondes de la nit.
  
  Despullats de murmuris i camins,
  no ens movem del cercle ardent
  que suscita i et despulla,
  roman per sempre abraçats
  sota les sandàlies de la llum
  amb el que per tot t'abraça!
  
  Amàlia Casajoana
  6/5/17

• LES CENDRES DEL DESTI

  Com la font dins del roc,
  com l'astre dins l'aire,
  com la llavor dins la llavor,
  t'escolto i no sé qui ets,
  em perdo...
  i no sé qui m'agafa.
  
  On ets de mi,
  que sobresaltes i aferres?
  
  Tu que has vist l'àtom encès
  i esquinçada l'alba,
  excaves en el silenci
  banyat en llavis d'aire.
  
  En els turons de l'infinit
  amb la mirada dins de l’ull,
  has vist plorar la nit
  i esbalair-se el dia.
  
  Tu ets l'únic testimoni
  quan esborra el rostre,
  les cendres del destí!
  
  Amàlia Casajoana
  11/5/17

• ON ELS RIUS OBREN CAMINS

  Hem caminat i hem navegat,
  i en comptes d'avançar dins nostre,
  ens trobem mes lluny.
  
  A cegues, ebris, buits,
  en seients sense finestres
  ens porta algú,
  i somiem hiverns i primaveres,
  mort i resurrecció.
  
  L'un al costat de l'altre
  fràgils i tèrbols,
  sentim el vent, sentim les fulles,
  i no sabem si avancem o si fugim.
  
  Per escrutar-hi el nostre rostre,
  ens aboquem a l'aigua de l’instant
  i bevem i mirem
  i no ens reconeixem.
  
  Mentre en peus feixucs
  les ombres ens assetgen
  i el dia es fa més curt,
  una campana fonda bat el temps
  on els rius obren camins!
  
  Amàlia Casajoana
  7/5/17

• UNA MIRADA

  Som un arbre que ha perdut el bosch,
  un camí
  una tornada.
  
  El que toquen les mans esdevé ficció,
  i en el contacte es multiplica el dubte.
  
  És com un present sense passat,
  com una ala que vola sense moure's,
  una mirada,
  que s'escampa pertot arreu
  sense escapar-se,
  i obra la gran finestra oberta.
  
  Entre les frondes impalpables,
  per l'indecís camí de la muntanya,
  llunyà puja el caminat incert,
  el que en nosaltres es coneix i calla.
  
  Hem d'emigrar del que no som,
  amb els cavalls rabents de l'horitzó!
  
  Amàlia Casajoana
  1/5/17
  

• ENTRE LA PEDRA I L'AIRE

  A les taulades de somni,
  a les ones melodioses
  i les sorres perfumades,
  els teus ulls marquen.
  
  Un dia jo vindré,
  als prats lleugers de l'aire
  i avingudes blaves,
  on els colors són infinits
  enmig d’aigües impalpables.
  
  Vora la font il·luminada
  ens mirarem als ull,
  i recordarem
  d'haver viscut dins l'efímer,
  entre la pedra i l’aire.
  
  Mentre giravolta
  la roda del present
  de clarors i d'ombres,
  potser no ens veurem més
  a les ales ràpides de l'alba.
  
  A la resclosa de l'ara,
  tornarem a l'enyor
  de gust de terra i menta.
  Tu perdut en la solitud
  i jo en la meva!
  
  Amàlia Casajoana
  6/5/17

• EL SEMBRADOR

  A la parpella ondulant de l'hora
  flueix la continuïtat.
  
  Amb la mà desclosa
  el sembrador,
  escampa les granes de la llum,
  revestint-nos i despullant-nos de tot.
  
  Car en nosaltres
  l'univers s'esberla en éssers
  amb melodies incandescents,
  que s'enfilen pel silenci
  i s’obren a les frondes de tot.
  
  Darrere la foguera del llindar,
  amb la presència i absència,
  roman  l'ordre del món,
  amb el què en tu et comença
  i el què en tu s’endú.
  
  Entre tardors ingràvides
  i lentes flames,
  que es desfan en cendres!
  
  Amàlia Casajoana
  1/5/17
  

• ABANS DEL SI O DEL NO

  Més enllà de graus i glaçons,
  només l'abisme de l'ull.
  
  A l'una banda les flames
  i a l'altre el teu foc escrit.
  
  Dins el meu ull s'emmiralla
  el teu ull sense repòs,
  cada mirada que mira
  s'aguaita en l'aigua del gorg.
  
  Abans de la por comuna,
  abans del si o del no,
  tot és distància abrupta
  entre els teus ulls
  i els meus ulls.
  
  Tu dins la tenebra encesa,
  jo mirant-te amb els teus ulls,
  l'instant ansés de desig!
  
  Amàlia Casajoana
  30/4/1

• LLUNY DE TOT

  Roman la paraula immensa
  que ens habita,
  inabastable i muda.
  
  De la distància,
  arriba el que és a prop
  al llindar profús de l'ara.
  
  Cerca la mirada,
  als ulls perduts
  en l'aigua dins l'aigua.
  
  Lluny de tot,
  pels esglaons profunds
  voleiant baixa la llum,
  cap a les dunes descalces
  i els records perduts.
  
  L'ona inflada i transparent,
  en mil bocins s'escampa,
  entre el dubte del dubte
  i l'abandó sense camins!
  
  Amàlia Casajoana
  1/5/17

• AL GOIG NAIXENT

  Arreu hi ha noces d'alè,
  l'espurna, encén sense mesura
  la llum desclosa.
  
  Endins del foc de l’existent
  no hi ha orient ni occident,
  ni dins ni fora,
  tot és proximitat ardent.
  
  Tota besada és amorosa,
  tota creixença abismal,
  només el llamp comença i funda
  endins del foc.
  
  Espurna l'ara que madura
  i el gra de pols es fa vident,
  l'existent és i s'anuncia,
  s'encén i sembra
  mentre la llum dansa,
  al goig naixent!
  
  Amàlia Casajoana
  29/4/17.