Sí, és massa exigent l'herència que ens vetlla,
massa abundant, infinita i greu.
Buits com la beguda,
ebris,ens aboquem als actes,
amb una estranya fe,
llavors construïm i enderroquem,
obeïm veus que semblen nostres,
furioses, glaçades, plenes de desdeny.
El món se'ns fa estrany
i contemplem mig cecs els llocs,
la fonda flama i l’alè profund.
Però on comencen, les nostres accions,
on es dissolen?
Se'ns han aparegut les aigües primitives,
èbries, fredes de començaments,
solcant rabents cap a les fites
dels quatre horitzons,
on sobren abismes de claror.
Tot d'una el món es manifesta
i tot és goig i plor,
l'enigma ja no és enigma,
sinó fosc afany,
morint i ressuscitant!
Amàlia Casajoana
22/4/17
Signup
Login
Amalia
