Monòlegs
monoleg
  • ESCOLTO EN EL SILENCI

    Des d'aquest angle fosc, projecta enfora la llum i amb qualsevol cosa faig l'espai on convergeixin preguntes i, si puc, també respostes. De sobte tot es detura i des de fluir la vida et fa senyals. Llavors, tot esdevé palpable i senzill en l'espai que determina el límit de les coses.

    Salta aleshores, inesperada i fosca, la pregunta que sé prou que forma part de mi. Don ve el so llunyà que em crida? Des del més pur de mi escolto en el silenci "de tu". Confiada, em deixo portar.

    Amàlia Casajoana
    26/6/19
  • ÉS SER, AIXÒ

    L'arbre de l'home creix, endins, enllà, vermell, amb branques múltiples, i en l'arbre de la vida creix l'arbre de la mort, i s'alcen l'un en l'altre, brandant tots dos en la remor dels qui ja foren, dels qui seran.

    Deixar a cada instant el poc que érem. És ser, aixó?

    Amàlia Casajoana
    15/5/19
  • LA CASA DE LA REPRESENTACIÓ

    Al cim del vent què apareix, què s'oculta?
    Qui ens mira si som, qui sent?

    Un pensament manté un vincle secret amb el desig des del naixement. No obstant això, no pare de proclamar que ha nascut sense afectes. Considera que qualsevol relació amb el desig el desvirtuaria. No sap que el voler és llur mare i que és criatura freda de la convulsió. I que el desig obscur, amb ales frenètiques esbatega incansablement a la porta de la casa de la representació.

    Amàlia Casajoana
    27/3/19
  • LES NITS DE CADA DIA

    Sobre les nits de cada dia, les ombres s'aplanen, s'aplomen, i s'atapeeixen.

    Un raig de llum entre per la finestra i m'esclafa la mirada com una aigua que troba de sobte la difícil escletxa per escampar-se. M'aixeco de mi mateixa i el mirall de la paret calca la meva imatge mentre l'instant seu sol a taula entre el no-res i el massa.

    Amàlia Casajoana
    21/3/19
  • SENSE ATURAR-ME

    No m'inclino cap a tu com una amant. Vinc a tu com una ona qualsevol, com un grumoll d'aire; la meva fidelitat és l'instant, la meva gravetat és l'aigua.

    Tot passa estimat, tot es dissol com els núvols, els sospirs, com aquests instant que em porta a tu, que m'inclina cap a tu sense aturar-me.

    Amàlia Casajoana
    20/3/19
  • AUREOLA

    No se que és el mal però té aureola. Han aparegut els set cavalls envilits i les set esfinxs del poder com a tots els temps, i potser com a tots els temps pasturen l'herba negra del menyspreu i la ignorància.

    Amàlia Casajoana
    10/1/19
  • AMB UN SOMRIURE

    Quantes converses trivials ens hauríem estalviat amb un somriure per a respirar millor.

    Tant de temps mesurant i combinant paraules entorn de les circumstàncies, fins a crear circumstàncies a raig de paraules.

    Propi de qui vol atrapar l’incert. No et sembla que he tocat una petita veritat?

    Amàlia Casajoana
    20/12/18
  • TAN SENZILL COM AIXÒ

    No et proposo sinó
    que compartim silenciosament aquests instants,
    sense remoure poc ni gens
    les aigües del toll de la memòria.

    Ara parem-nos en aquest moment,
    atens però a l'indefugible senyal de la represa
    sense fer cap gest per endreçar calaixos.

    No et proposo sinó
    que deixem les rauxes i els neguits,
    ho dic des del cor,
    tan senzill com això!

    Amàlia Casajoana
    12/12/18
  • EGO

    Tots els miralls de la complicitat el reflecteixen, però l'actor que em representa no sóc jo. Pedant, s'ha ensenyorit del meu lloc de tal forma que fins i tot resulta convincent.

    Massa allunyada de mi, no tinc ni alè per enllorar el mirall que em representa, però dins meu, algú compassa el bategar del meu somni, mentre espero senyals d'aquella que sempre he estat.

    Amàlia Casajoana
    5/12/18
  • RECORDANT-ME

    Dispersa dins les aparences, dins els signes, les coses i entre les coses. Dispersa dins les significances i les semblances. Dispersa dins la dispersió. Així com, la persistent sensació de desassossec de trobar-me constantment a la perifèria de la pròpia vida, em semblava un univers on no sabia si havia anat a viure-hi o a morir-hi.

    Després d'aquella llarga temporada de sofriments i de temors en què havia perdut fins i tot l'orientació dels meus moviments, començà a entreveure, com si em despertés dificultosament d'un malson, que al fons dels meus ulls m'esperava un lloc, irreemplaçable "l'amor".

    Amàlia Casajoana
    21/11/18
  • MOMENTS

    Un cop has arribat allà on anaves t'adones que mai has marxat.
    En aquella immensitat només hi ets tu "principi i fi".
    Amàlia Casajoana
    16/7/18
  • CERTESA

    Observava els núvols atentament, pacientment, com el pescador observa la continuïtat del riu. Era l'acte que li produïa més la sensació de trobar-se davant d'ell mateix.

    De sobte ha caigut l'arbre. Una tempesta, un cop de vent, potser la llum immòbil, l'ha aterrat. Ara amorrat a l'aigua, el llepa la llarga serp del riu. No hi fa res que les fulles, els ocells, els astres, els borrons d'aire i els insectes encara l'habitin. Ja no li pertoca de ser el guaita de la verticalitat.

    L'oceà de núvols l'oblida. Els vents més experts no troben la carn sonora. Ara l'arbre ha deixat la pugna de fronteres, els estendards d'horitzons i els braços plens de cants i d'espurnes i el comença a despullar l'il·limitat.

    Llavors li sobrevenia la certesa que succeïa alguna cosa que a ell també li compatia.

    Amàlia Casajoana
    13/12/17
  • EL SECRETO

    ¿Para qué los secretos? 
    ¿No será una farsa para ocultar la verdad?
    ¿O quizás sea el miedo a no ser querido?

    Con la verdad oculta no hay libertad:
    Sin embargo, 
    !nacimos libres!

    Como el agua que fluye por el río
    sin miedo a ser descubierta,

    ¡en busca de su verdad!

    Esa verdad que la lleva río abajo,
    hasta encontrar su cuna.


    Amàlia Casajoana
    19/8/16
  • EL SABOR DE SU DIGNIDAD

    Un aliento, un suspiro,
    un adiós que llega en silencio
    anunciándo muy cerca de ti,

    ¡que se va contento
    de haber vivido!

    Y de él,
    quedará  para siempre
    en nuestro recuerdo

    el sabor de su dignidad.

    Amàlia Casajoana
    O1/16
  • DEMA

    A través teuvaig coneixer
    la trascendència de la mort,

    així com el significat més profund
    de la vida.


    Aleshores, és quan t'adones
    de la futilesa en la que vius.


    Però aprofundir
    sobre aquets esdevenir
     
    fa tanta basarda,
    que ho deixes per demà!


    Amb un sospir de resignació dius...

    Tot això és molt llunyà,
    i oblides aquest damà!


    Amàlia Casajona
    31/3/16
  • DELIRIS DE GRANDESA

    Sempre m´han agradat aquells espais de la natura,
    d'unió amb el tot.


    Aquella atmosfera...
    tómpla dúna sensació de lleugeresa,
    on la forza de la gravetat deixa d'actuar.
     

    En aquest estat, tu ets l'univers!

    I el mateix univers torna a recordat-te,
    la realitat a on pertanys.


    Els deliris de grandesa
    d'una humanitat atrapada en el tems.


    Amàlia Casajoana
    4/4/16
  • DESDE MI BALCÓN (III)

    Al amanecer de hoy,
    he visto una luz radiante
    que entraba por mi balcón.


    He mirado al cielo
    y me ha parecido ver

    que seres de luz

    esperaban con amor,
    a ese Ser maravilloso

    ¡que ha estado junto a mí!

    Amàlia Casajoana
    8/2/16
  • DESDE MI BALCÓN (II)

    Al despertar,

    me ha parecido verte...

    ¡Brillabas con tanta intensidad!

    Que he recordado

    ¡La inmensidad de nuestro amor!

    Amàlia Casajoana
    10/2/16
  • DIOS NO TIENE AUDIENCIA

    ¿ Te incomodas cuando te hablan de Dios? 
    Si es así... ¡alerta! puede ser que le confundas con el Diablo

    Todo empezó en un instante de mi vida.
    De pronto recordé... Cómo y donde encontrar a Dios.
    Fue tan grande mi júbilo que quise compartirlo con los demás.


    Mi sorpresa fue percibir el escaso interés que despierta en la mayoría de nosotros  el hablar de Dios.  Este motivo me hizo llegar a esta conclusión:

    DIOS NO TIENE AUDIENCIA

    A pesar de ello por un tiempo, insistí en hablar del tema, hasta que observé  que me estaba quedando sola.  Esta situación, al principio me inquietó, y me pregunté:
    ¿Cuál debe ser la causa por la que se alejan de mí?  Lo más importante de la cuestión era cómo descubrirlo: ¡Observé su actitud!

    Esto me hizo ver que no era de mí de quien huían sino de ellos mismos, pero ¿por qué?

    Intuí que la respuesta la encontraría en mí misma y retrocedí en mi recuerdo.
     
    Me vi reflejada, como en un espejo: ¡en aquel instante comprendí!

    ME HALLABA PERDIDA EN LA OSCURIDAD  DE MI PROPIA IGNORANCIA.

    Allí estaba la respuesta que buscaba. La causa de su huida no era otra cosa que el miedo,
    Sí, el miedo que tenemos todos a saber quienes somos. 

    Esta experiencia no podía dejarla, como un tesoro oculto. Buscaría los medios para divulgarla.

    De pronto tuve una idea: ¿quiénes son los mejores expertos en decir verdades?

                                                 ¡LOS NIÑOS!

    Sí, los niños. Ellos, inocentemente, hablan a los adultos de sus experiencias con sus amigos invisibles.  Y los adultos creen que solo son cosas de niños. 

    Escribiría esta experiencia con la simplicidad y lógica que utilizan los niños.  Quizás así no se asustase nadie.

    Empecé así...

    Un día, en el silencio de mi interior me hice esta pregunta: 

                                               ¿QUIEN ES DIOS?

    Al momento, recibí esta respuesta:

    * EL PENSAMIENTO PRIMERO: El principio de lo que ya existía.

    - Mentalmente, continué preguntándome:  

    ¿cómo se manifiesta? 

    * A TRAVÉS DE LA VIDA I DE LA MUERTE.

    - Y seguí preguntando como hacen los niños: ¿dónde esta Dios?
     Me parecio oír...

    EN TODO.

    - ¡Insistí!:  ¿le veré alguna vez?

    * CUANDO PIERDAS EL MIEDO A SER TÚ MISMA 

    - Me parecío un juego hasta que, inesperadamente, alguien que no era yo

    me preguntó:

    ¿CÓMO DESEAS SER?

    - No tuve tiempo de reaccionar cuando dijo:

    ¡CÚMPLASE! ESTE ES TU DESEO.

    - De pronto me asusté. ¿Con quién estaba hablando?

    NO MIRES HACIA FUERA SI QUIERES SABER QUIEN TE HABLA:
      ¡ME ENCONTRARÁS EN TU INTERIOR!
     
     - Aún me asusté más y pensé... si le encuentro ¿que hago?  En un tono alegre, me respondió:

    * ¿QUÉ TE PARECE SER TÚ MISMA?

    - Quedé sorprendida, era la primera vez que me proponían algo así. En eso, no tenía ninguna experienci, sería mejor preguntarle. No tuve tiempo de hacerlo, cuando dijo:

    ¡NO DEJES QUE LOS DEMÁS DECIDAN POR TI!

    - Pensé que esto era imposible.  ¡Dudé de sus palabras!  No se inmutó y continuó hablando.

    * ¿CÓMO CREES QUE DIOS EXPERIMENTA?

    - No supe qué decir...  

    * DEJANDO QUE CADA CUAL ELIJA SU VIDA.

    - De pronto creí, que esta conversación era obra de mi exaltada imaginación. 
    Todo era demasiado extraño e intenté distraerme para no oír su voz, pero no lo conseguí. 

    ¿DE QUÉ TIENES MIEDO, DE UN DIOS JUSTICIERO I VENGADOR? 

    - Parecia estar en mi pensamiento.

    NO TEMAS ESE DIOS SOLO ESTÁ EN TU MENTE.

    - Me tranquilicé con su respuesta.   Aún así no podía olvidar lo aprendido, ¡me quedaban muchas dudas al respecto!

    LO SÉ.

    - Otra vez se inmiscuía en mi pensamiento.  De pronto dijo: 

    ¿QUÉ TE PARECE SI VAMOS DIRECTOS AL TEMA QUE TE PREOCUPA?

    - Lo estaba deseando, y de inmediato ¡fui al asunto!  Así, ¿Dios no pide nada?  

    * NO,  DIOS NO NECESITA NADA ¡LO TIENE TODO!

    - Quedé desilusionada. Ahora ¿cómo podría servir a Dios?

    * DIOS NO QUIERE SERVIDORES ¡DESEA AMANTES!

    - La conversación que mantenía con esa voz, cada vez se me antojaba más audaz. Sus respuestas me estaban despertando de un sueño muy profundo. 

    Más segura de mí misma, pedí a mi interlocutor que se identificase. Y así lo hizó: 

    YO SOY LA ESENCIA EL PRINCIPIO DE LO QUE TÚ ERES.

    * EN MÍ ESTA EL PODER Y LA GLORIA.


    * TODO LO QUE HAY ES MI CREACIÓN, MI OBRA.


    - ¡Me quedé sin habla! ¿Cómo podría explicar lo que estaba oyendo, todos creerían que estaba loca. Intervino otra vez i dijo: 

    * ¡TODOS NO! ALGUNOS ESTÁN DESEANDO ESCUCHAR SU PROPIA HISTORIA.

     ESO QUE INTUYEN PERO QUE TIENEN MIEDO A RECONOCER.

    - Ya no dudé ¡de que todo era posible! 
                       

    Amàlia Casajoana
    14/12/98
  • CAMINO HACIA LA LIBERTAD

    "Quema tu orgullo
    para que las lágrimas del perdón
    apaguen el fuego". 
                        

                    
    - No hay libertad sin perdón.

    ¡Alguien me estaba hablando!

    Abrí los ojos y no vi a nadie.  Sorprendida, presté más atención. 

    - Tú eres el juez y el verdugo.

    No había duda, alguien había hablado, ¡aquella voz! su luz me cegaba y no le podía ver, pregunté:

    ¿Quiés eres?

    - Yo soy Tú.

    Por lo que decía parecía conocerme. Continué preguntándole:
    ¿Cómo es que no te oí antes?

    - Te fuiste en busca de tu aventura.

    ¿hace mucho tiempo?

    ¡Siglos!

    ¿Y que hiciste durante mi ausencia?

    - Guardar tus experiencias.

    Quedé sorprendida con su respuesta, siempre quise saber quién era y ahora tenía la oportunidad.

    Le pregunté nuevamente: ¿dónde están?

    - En tu memoria akáshica

    ¿Cómo puedo llegar a ellas?
    Y me respondió...

    - A través de tu consciencia.

    Pensé que sería facil, "pero no fué así".


                            II

    "Soñaba que ignoraba
    todo lo que sabía,
    el tiempo lo ocultó".



    De pronto, me sentí transportada por una fuerza desconocida que me condujo a través de mis recuerdos, experimentando sensaciones y emociones ya conocidas, comprendiendo así, el porqué de mis vivencias presentes.


                            III

     "Despertar la consciencia
    es el principio de la libertad
    Es dejar de morir
    para empezar a vivir".


    Cerré los ojos y quedé en silencio: Dejé de ser uno, para formar parte del todo.

    Ahora comprendía las palabras  de mi amigo desconocido: YO SOY TÚ

    El camino de regreso lo aremos juntos, para evitar la violencia del sufrimiento.

    Amàlia Casajoana
    6/98

Amalia

Amàlia Casajoana

Siempre quise compartir de forma abierta el "despertar de mi conciencia". Pero sólo es posible cuando estás en comunión con todo lo que eres. Es en ese estado cuando la armonía fluye a través de TI. Ahora estoy en ese momento que me permite dar "ese amor incondicional" a través de esta página. "Elaborando la Colmena".

Calendario de publicaciones

Septiembre 2026
Lu Ma Mi ju Vi Sa Do
31 1 2 3 4 5 6
7 8 9 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 1 2 3 4

Login