Des d'aquest angle fosc, projecta enfora la llum i amb qualsevol cosa faig l'espai on convergeixin preguntes i, si puc, també respostes. De sobte tot es detura i des de fluir la vida et fa senyals. Llavors, tot esdevé palpable i senzill en l'espai que determina el límit de les coses.
Salta aleshores, inesperada i fosca, la pregunta que sé prou que forma part de mi. Don ve el so llunyà que em crida? Des del més pur de mi escolto en el silenci "de tu". Confiada, em deixo portar.
Amàlia Casajoana
26/6/19
Signup
Login
Amalia
