Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• NO ENYORO RES

  
  Amb la punta dels dits
  i amb la mirada,
  molt més enllà de l'escuma del temps,
  em recordo de tot, però no enyoro res.
  
  M'abraço a l'instant i tota paraula és aigua
  aleshores,
  sóc la música de la gota i la llum de l'horitzó.
  
  Ara, que tot em ressona cor endins
  cap arbre no concentra tanta llum
  com aquest que creix en solitud.
  
  Amàlia Casajoana
  8/9/21
  

• POLS QUE TREMOLA

  De què i de qui som testimonis?
  De la claror que hem oblidat
  o del dolor que en el dolor recorda?
  
  Som fang que mira,
  fang que parla,
  mar que venteja de sentits
  i pols que tremola.
  
  Quan ho hem viscut tot,
  només és queda el record
  del que mira, parla i sent.
  
  Amàlia Casajoana
  19/12/19

• TU

  Caminant embriac que palpes la presència,
  que mesures les ombres de l'hivern
  per l'ombra que dintre teu madura.
  
  Tu que vols trobar el mirall bullent
  i que et reveli la paraula inconeguda.
  
  Tu que has furgat
  el llot, el mar, l'espai i l'alè,
  que ja no defineixes vetlla i somni.
  
  Tu que com el vent murmures
   i udoles com el mar,
  esperes la resposta i mires i no veus.
  
  Amàlia Casajoana
  13/12/19

• ESPAIS DE CLARÓS!

  No t’engorroneixis, fes el camí!
  L'estança, només és una closca que et protegeix del vent,
  però et deixa nu, amb aquell fred al moll dels ossos.
  
  Fa molt de temps que bregues amb aquest combat
  i, que n'has tret?
  
  T'has preguntat on aniràs quan tots els camins
  et portin a la mateixa corba?
  
  Qualsevol cosa val més que aquest interrogant,
  el qual, mai no hi trobaràs resposta.
  
  Ara l'estança és freda i els records també,
  i la fosca, quan fa vibrar la seva música,
  té aquell poder de seducció que atrapa.
  
  Oblidat dels teus antics hàbits; no dubtis!
  Escombra les fulles mortes i torna a renéixer,
  tal vegada puguis veure espais de clarós!
  
  Amàlia Casajoana
  
  9/12/19

• DEL FONS DEL SILENCI

  De totes les solituds,
  l'enyor, voraç, ens xucla la mirada
  i ens gela el moll del sentiment.
  
  Massa sovint girem els ulls enrere
  i tots sabem
  que no hi ha cap riu que remeti el seu curs
  ni cap alçada per damunt de l'oblit.
  
  Sentim, però,
  des del fons del silenci
  l’amor que ens abraça en un instant etern!
  
  Amàlia Casajoana
  5/12/19

• FEM CAMI

  Venim de més enllà d'ésser i no ésser,
  de més enllà de vida i mort.
  
  Venim on el visible nia l'invisible,
  del foc que bat ales i transforma.
  
  Vet aquí, doncs, que fem camí,
  i esdevenim mirada en tot el que apareix
  entre començament i fi,
  entre l'abans i l'ara.
  
  Fluïm pel visible i l'invisible
  i no ens reconeixem.
  
  Amàlia Casajoana
  29/11/19

• LA CRISÀLIDA

  Des de l'instant sóc, 
  m'abraço amb l'amor
  i tot és pur i perfecte.
  
  Com qui no vol
  oblido la crisàlide que he cregut ser
  i m'aferro a aquest jo que ara sento.
  
  No hi ha res més ple d'amor
  que aquest present que m'omple
  i no deixa cap espai a la incertesa!
  
  Amàlia Casajoana
  27/11/19

• ANEM MÉS LLUNY

  Només podem mirar la vida cara a cara
  vivin-la.
  
  Tot el que descobrim és bell i agrets,
  fosc  en l'origen,
  però clar en la forma.
  
  Visible a molts miralls,
  la vida s'escriu a si mateixa en els propòsits
  i s'esborra en la por.
  
  Amb la por tot esdevé incert
  mentre la boira creix i ens cega.
  
  No ens deturem ací, anem més lluny,
  la vida no és un cop de vent sobtat
  sinó la pedra en la qual cada dia
  cal esculpir l'esforç de conquerir-la.
  
  Amàlia Casajoana
  22/11/19

• NOMÉS SENTIR

  S'ha fet fosc,
  s'encenen a poc a poc les llums
  i la calidesa
  s' instal·la dins aquest vast domini.
  
  Sento la quietud del moment
  m’atrau el seu misteri
  i la melangia de quan estic perduda,
  és llavors què percebo la força de vida.
  
  Accepto el repte de viure-la
  i m’endinso en la seva màgia,
  només així, puc sentir com s'expressa
  i embolcalla d'amor!
  
  Amàlia Casajoana
  19/11/19

• MENTRE ONADES MOUEN LA BARCA

  Tot ressona per l'àmbit silenciós del gest;
  mentre onades mouen la barca
  més enllà del temps i atia misteri.
  
  Tota llum neix del combat del vent i l'arbre,
  cada fulla proclama la certesa del bosc
  i cadascun dels ocells, la densitat de l'aire.
  
  On “ vida i no vida” s’abracen
  no hi han miralls opacs,
  respirant l’amor,
  baixen a les aigues profundes  del "ser"
  on brollen
  enmig de laberints d'aurores!
  
  Amàlia Casajoana
  19/11/19

• ENTRE ESPAI I SILENCI

  De cop i volta,
  un vent suau ha dispersat les ombres
  de tots els miralls,
  un instant obert a una fonda reflexió.
  
  Mentalment faig preguntes
  a l'estrany que m'acompanya.
  
  Que compartirem ara,
  la fosca complaença dels secrets
  o la riquesa absurda del misteri?
  
  El silenci de l’altre
  fa que jo mateixa em respongui.
  
  Res d'això i tot això,
  és el no-res que has descobert sense voler.
  
  Aquesta buidor que t'acompanya
  entre espai i silenci,
  és l'íntim de tu que sempre sobreviu.
  
  Amàlia Casajoana
  15/11/19

• DINS L'ESPAI D'UN SOMNI

  La claror insinua aquell declivi lent de la tardor
  que escriu en cada fulla, nous designes.
  
  Mirall de vents,
  mentre l'eco llunyà s'emporta les deixalles
  d'un festí de colors i sons;
  la nit s’interroga per cada escletxa de futur
  i tota paraula esdevé llum.
  
  Davant aquest embruix apassionant del misteri,
  quan de nou l'herba verdegi
  tal vegada em pregunti:
  que hi ha més a prop de mi que no sigui l'amor?
  
  No hi ha resposta,
  tan sols un profund silenci dins l'espai d’un somni.
  
  Amàlia Casajoana
  13/11/19

• EL FRED DE L' HIVERN

  Vull dir-te
  que hi ha una altra cara del silenci
  que crida a viure amb una certa angoixa
  i és, tanmateix, un repte sorprenent.
  
  Pot ser que ja res torni a ser
  tal com tu ho recordes
  ni tan sols tingui aquell gust d'agredolç
  del misteri que tant et sedueix.
  
  Potser t'espera un llarg hivern
  de renúncies pactades amb tu mateix
  per fer més tangible la clara solitud.
  
  Pot ser que benigna,
  la tristor no et deixi abatut;
  pots, doncs, considerar-te discretament feliç.
  
  Tanmateix, contemplant el paisatge,
  tal vegada et descobreixes més orfe de tu mateix.
  
  Però mai tanquis els ulls a la teva realitat,
  per poder “sentir” el fred de l'hivern!
  
  Amàlia Casajoana
  8/11/19

• L'ARREL DE LA IGNORÀNCIA

  Tarda endins,
  flonja és la quietud que a poc a poc m'embolcalla
  i fa de coixí d'aquell misteri que m’atrau.
  
  Tot ressona per l'àmbit silenciós de l'ànima
  que retorna als orígens i arranca del fosc del pensament
  l'arrel de la ignorància.
  
  Sent més conscient,
  recondueixo la vida no pel corcat de les velles costum,
  sinó per l'invisible camí de viure cada dia.
  
  Tot són clarobscurs
  en el teu foc que crema sense consumir,
  ets el moment i creixes i t'exaltes
  fins al fosc íntim de l'instant de la llum!
  
  Amàlia Casajoana
  14/10/18

• DEL FONS DE L'OCELL

  Quan fosqueja,
  penjo els meus somnis a les fulles més altes.
  
  En aquest lloc prodigiós,
  mentre espero
  que un gran ocell deturi el seu vol
  enmig d'una dansa de llum
  esclaten colors i tot s'il·lumina.
  
  Obro la porta on l'embruix em crida
  no hi ha res, només silenci,
  miro més enllà de la llum que declina
  i sento el buit des del fons de l’ocell!
  
  Amàlia Casajoana
  31/10/19

• UN FIL DE VEU

  A les llindes del somni
  veig el barret de l'aurora
  com arbora els arbres i els ocells
  de la casa vora el mar.
  
  És en aquest moment quan recordo
  que entre silencis ens besàvem
  en mig de blaníssims capvespres
  d'espígol i lluernes.
  
  Ara mentre esfullo margarides
  per un sòlit paisatge sembrat de pensaments,
  només un fil de veu ens uneix.
  
  Tal vegada, quan el temps enterri el temps,
  els blens grocs i vermells
  d'aquest crepuscle on ara em perdo,
  torni a aflorar l'amor en l'atzucac del somni!
  
  Amàlia Casajoana
  28/10/19

• LA VIDA I EL SEU MISTERI

  Viures és aprendre's per dins d'un mateix
  mentre observes
  els sentís d'un passat d'experiències,
  on els records,
  tan sols són cera tova que el temps sovint deforma.
  
  Res no es detura, la vida és una creació constant,
  per això l'estimo, en una dimensió insondable.
  
  Per més dura i absurda que em sembli
  és l'eix del qual gira el meu ésser.
  
  És així com la vida m'expressa el seu misteri
  i l'amor s'emplena de sentit!
  
  Amàlia Casajoana
  27/10/19

• POEMES D'AMOR

  A mig camí
  del ritual de cendres i perfums de la memòria,
  tremola encara incert aquest instant,
  i això fa que em pregunti:
  
  com puc deturar el silenci que m'emmiralla
  amb cristalls pigmentats de records?
  
  Sense forçar l'embruix
  de l'esfera de pau que m'embolcalla,
  en somnis i petjades
  escric paraula a paraula poemes d’amor.
  
  Tal vegada els recordi
  molt més enllà dels límits i de l'ombra
  quan em retrobi en tu
  fent una sola columna de claror!
  
  Amàlia Casajoana
  23/10/19

• UN TROBADOR SOLITARI

  Enllà del temps, la història no escrita
  posa límits de sal a les paraules
  i fa més dúctil l'ombra d'una mar
  encerclada de somnis i mirades.
  
  Algú, però,
  va dir que la bonança no dura massa
  i quan en la sorra encara si veien les petjades,
  la gelosia i el recel
  van aflorar en el gest i la mirada.
  
  La vida però, ens recorda
  que tot en ella és fugaç i vulnerable,
  certament, la primavera va durar molt poc.
  
  Al cap i a la fi, tan sols era un assaig sense guió
  d'un trobador solitari!
  
  Amàlia Casajoana
  23/10/19

• EN SOLITARI

  Dallà el mirall que et reflecteix
  hi ha sempre un espai
  que el temps omple de preguntes.
  
  No obstant això,
  el temps no el perds ni el guanyes,
  transcorre i el vius, i més tard et respon.
  
  Tot és incert i alhora necessari
  per arribar aquest buit d'un mateix.
  
  La pau és un estat de gràcia
  que es guanya en solitari
  i alhora et fa sentir a prop de tot!
  
  Amàlia Casajoana
  2/10/19