Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• EL CAMINANT

  El caminant es desperta de cop,
  com sempre s'ha despertat.
  
  La claror de les coses
  posa al descobert
  el dol, el neguit, la misèria
  que la nit ha arrecerat.
  
  El caminant el silenci passa,
  ell és el dolorós instrument!
  
  Roman temporades senceres
  ajaçat damunt la gran vànova
  o damunt la cadira buida.
  
  De sobte s'encrespa
  i corre d'una banda a l'altra
  llavors en aire remogut,
  torna als flonjos llençols
  oblidats i frondosos
  tremolant solitari al buf del silenci!
  
  Amàlia Casajoana
  25/10/17

• AHÍ ESTABA LA NOCHE

  Relajada la brisa,
  tras ella se oye
  un suspiro sostenido.
  
  Ahí estaba la noche
  bajo un inmenso futuro
  
  Sobre lo oscuro
  de la luz estremecida,
  luce apasionadamente la vida.
  
  Entre rocas de luna
  en la inmensidad,
  ¿qué será más profundo…?
  
  Bajo el caudal de son de luna,
  espumas plateadas.
  
  Entre silencio y silencio
  entrecortados suspiros.
  
  ¿Quién se esconde en la noche?
  ¿Quién suspira?
  
  Amàlia Casajoana
  4/10/17

• DINS EL BRESSOL DEL MAR

  Que es mira al mirall sense imatges
  sense veus a l'hora baixa?
  
  Lluny són els dies de la llum,
  a les fosses del temps
  des dels ulls cap al mar
  sepult i insomne.
  
  Entre nosaltres,
  l'altre rostre constant
  arremolina mentre amassa
  llots, esberles, espurnes
  mentre giravolta i oblida.
  
  Sola amb tu, per a tu, amb tu,
  endins de la sorra crispada
  tot són miralls,
  i els colors que els reflecteixen
  i els ulls que s'emmirallen en la llum.
  
  Sola amb tu, per a tu,
  poc a poc, besar,
  besar profundament
  el bes fulgurant
  dins el bressol  del mar!
  
  Amàlia Casajoana
  4/10/17

• DINS ELS ULLS PREGONS

  Des del fons del silenci,
  el vaixell davalla endins dels ciclons.
  
  La llum és més crua,
  l'ona no te fons.
  
  Angoixes i penes fecunden el món.
  
  Dins els ulls pregons,
  com més fosca l'ona
  més fondes raons.
  
  Ja no hi ha horitzons,
  al centre de l'aigua
  el foc i els carbons!
  
  Amàlia Casajoana
  18/10/17

• UN INSTANT

  A qui ens adreçarem
  si tot escolta des de sempre
  i és una oïda al foc?
  
  De la flama neixen les paraules
  i tornen a la flama,
  d'arreu ens reclamen les veus
  i ens interroguen amb enigmes.
  
  Car no som començament ni fi,
  però...
  començament i fi son en nosaltres.
  
  Hi ha un instant, però,
  en què l'instant s'atura,
  un instant
  que no forma part de cap instant.
  
  Des del fons de la mort
  des del fons de l'amor
  escoltem el silenci que ens travessa
  l'instant profund del tot!
  
  Amàlia Casajoana
  18/10/17

• EN CADA INSTANT

  Ignorants del que encara ha de venir
  i oblidant les alades veus de l'alba
  en secret es revela el vivent.
  
  Car nosaltres som
  el desig infinit que sempre corre,
  som un so
  que fou i respira.
  
  Som l'alè de conreus estesos de llum
  plantats als braços fecunds de l'ara.
  
  Som conreus ajaguts,
  vessats convocats a la boca avocada.
  
  Conreus de la llum solitària,
  penjats sota els cabells transparents de l'aire.
  
  Som els verds abandonats,
  on els llençols del vespre cauen.
  
  Però en cada instant
  som els llavis closos que murmuren
  allò que ens buida dins de l’anima!
  
  Amàlia Casajoana
  27/9/17
  

• EL SILENCI I EL SO

  Com gota d'aigua que rodola
  el so rodola i en el pou s'enfonsa.
  
  Però hi ha més d'un so?
  O el silenci i el so són el mateix?
  
  Com una gota d'aigua dins de l'aigua
  sense separació.
  
  En la proximitat profunda  del silenci
  en l'arrel del dolor,
  en el centre sempre,
  bategant com el goig i el desig!
  
  Amàlia Casajoana
  11/10/17

• L' ABRUPTA VEU

  La veu habita en la separació.
  
  Ací i allà
  rebota a la paret dura dels dies,
  i cada nou bot,
  ens espargeix en la distància
  i no sabem quina raqueta ens llença
  cada vegada més lluny de nosaltres.
  
  El temps es mou dins la paraula,
  i esperem que una veu,
  l'abrupta veu
  sobtadament ens salvi.
  
  Agenollats amb la navalla al cor,
  de veu en veu ens llancem i ens perdem
  dins el temps que es mou,
  dins del temps!
  
  Amàlia Casajoana
  11/10/17

• ENTRE ELS TURONS

  Mentre la llum exigia la foscor,
  la foscor la llum exigia.
  
  Mentre un arbre ens protegia
  amb fulles de claror,
  amb fondes mans
  vaticinàvem tots els rius.
  
  Dins les estances de la ment,
  un arbre-temple, creixia immens.
  
  Entre les ribes,
  érem un pont de cap a cap
  dels horitzons
  i vam ser marea que l'astre aspira.
  
  Tanmateix, ens costa de cessar,
  i ens resistim al ventre fèrtil de la nit,
  del fons de tot del brusc alè.
  
  Entre els turons
  que unglegen el blau incandescent,
  en lloc d'aguantar l'arbre
  volem ser ja l'arbre,
  i en lloc del bevedor,
  ser ja la set!
  
  Amàlia Casajoana
  4/10/17

• SOLS EL RECORD

  Que estrany el destí,
  sense figures clares ni projectes
  que travessin rectes
  de cap a cap el temps.
  
  Sols el record
  que havíem d'emprendre un viatge,
  però sense saber per què, ni on.
  
  Estàvem quiets,
  i estan quiets ens movia l'instant
  fins que sentíem el brogit dels rius.
  
  I l'acció, ah l'acció!
  ens urgia i ja, mentre ens urgia,
  ens despullava.
  
  I així,
  nascuts al lloc que no té lloc,
  corríem rere el gest
  que havíem començat,
  més vius a cada instant
  i també, més propers a l'univers!
  
  Amàlia Casajoana
  27/9/17

• UN SOL

  Armonía de montes y ríos,
  he ahí los amantes,
  entre los dos luz nada más
  y el alma en la piel.
  
  ¿Es la hermosura quién tanto arrebata?
  ¿Ho es la ternura quien los abraza?
  
  Ho realidad,
  ante los dos el jardín inmortal
  sin una nube.
  
  Saben de un sol
  que el espíritu alcanza
  y como un anillo 
  de luces desciende...
  y posa su luz
  en su mano ardiente!
  
  Amàlia Casajoana
  27/9/17

• DE QUIN SILENCI VENS?

  Què et funda oh goig, oh abisme!
  
  Naus del desig, peus de la dansa
  una veu som que del fons s'alça.
  Als peus al llot i el front a l'astre!
  
  Un crit que calla
  mars somiats i marees d'alba.
  
  Tu, que en el silenci fundes
  i en el riu sembres,
  que en el desig acostes
  i en el desig separes.
  
  Tu, que en el son vetlles i destines
  i en el dolor ensenyes.
  
  Tu, que en la nit beses
  i de dia trasbalses,
  de quin silenci vens?
  
  Amàlia Casajoana
  27/9/17

• I NO COMPRENS

  Immòbil la llum profetitza
  el real ple de real,
  giravolta el vent
  i arreu la immensitat s'atura.
  
  Tot rostre és invisible,
  tota veu absent,
  l'onada que ens visita esberla,
  roc i ment.
  
  A prop de tot comença l'alba,
  incessantment, sense repòs.
  
  Recorda els moviments de la feblesa,
  dins  i fora de la nit
  el jonc vinclat davant els fets
  recorda...
  l'aigua,l'aire i el fosc neguit.
  
  Avança el riu sense avançar
  entre memòria i desig,
  entre serenitat i abisme.
  
  Car en cada instant s'obren els cercles
  i a cada instant, es tanquen
  i no comprens!
  
  Amàlia Casajoana
  21/9/17

• CON LENTITUD DE SOÑADORA

  Mi corazón audaz emprende la conquista de:
  ¡Nada es ya imposible!
  
  Una sola mirada de sosiego que es mía,
  de mi amor.
  
  Tan fiel a lo inmediato y tan infinito
  el afán que comparto
  a cada hora con el otro,
  compañía gozosa y dolorosa a la vez.
  
  Llego hasta mis fronteras, me colman.
  ¡Ya no sé saber más¡
  
  Pasa el tiempo y suspiro,
  más le acaricio y me abandono.
  
  ¿Cómo aislar en el aire esos momentos?
  
  Imprevisible porvenir,
  compuesto de infinitos hilos.
  ¿Sabrán ellos de los futuros días?
  
  Mi corazón,
  con lentitud de soñadora
  ¡en el suyo se abalanza! 
  
  Amàlia Casajoana
  20/9/17

• AMB ELS ULLS FITS

  I quan jaiem al llit d'on no ens llevem,
  a l'hora que conclou totes les hores
  i com marea ens torna tot el que semblava cert
  i emergeixen a les parets dels ulls,
  llavors encara,
  des del fons de tot dels ulls
  pensem:
  
  Que ens vindrà finalment a rescatar
  alguna mà fructífera
  mal que ignorem
  si tot és real o només fantasia?
  
  No és, però dins la tenebra
  que els focs roden
  i les ones
  et baten contra el front o contra el cor?
  
  I ens trobem més sols cada vesprada
  i se'ns fa més il·lusori i més estrany el món?
  
  De lloc en lloc, indaguem, no sabem què. 
  Llavors, amb els ulls fits
  mirem la flama que aleteja
  i la flama que no es mou!
  
  Amàlia Casajoana  12/9/17

• TU SUEÑO ES MI SUEÑO

  En esta orilla blanca
  del lecho donde duermes,
  me sube al rostro
  un soplo alterno, leve,
  me entrega con su ritmo tu vivir soñando.
  
  Estoy al borde mismo,
  esperándolo,
  un paso más y caería en sus ondas
  rompiéndolo como un cristal.
  
  En la orilla se posan las ansias y los besos.
  
  Con mi alma doblada sobre ti
  busco tu sueño
  quiero descifrarlo y entro en el.
  
  De pronto, del fluir silencioso de la noche,
  un soñar mío empieza.
  
  Tú dormido yo despierta
  pegada a tu cuerpo, tu sueño es mi sueño.
  
  Amàlia Casajoana
  30/8/17

• DEIXEBLES DEL NO-RES

  Silenciosa del no–res
  l'ona imprescriptible ens llença al regne
  del que fuig i torna,
  com una barca buida al mig del mar,
  entre espases de llum i mines de foscor.
  
  No sabràs quina mà t'embena els ulls,
  ni quins ulls guaiten dins de tu,
  ni qui en tu creix ni qui declina.
  
  Escoltant la paraula indesxifrable,
  banyades a les rieres de la llum,
  sota flames,
  escolten les dunes i les ones
  i els deserts profunds dels blaus.
  
  Els campanars escolten el vent,
  mentre
  les gerres de l’hivern i de l’estiu
  s’obren i fecunden els boscos
  
  Escoltant la paraula incomençada,
  escampats sota els cercles de la flama,
  deixebles del no-res
  davant el tot, davant l’alè!
  
  Amàlia Casajoana 12/9/17
  
  

• NIT TRANSPARENT DEL DEMA

  El caminant fa estona
  que es deixa endur pel camí
  que puja suaument per la muntanya.
  
  Fa hores, dies i més dies que s'hi deixa endur,
  frisa per arribar aviat.
  
  Aquell era temps d'oblit oblidat,
  el temps de la memòria perduda,
  minvant de la memòria,
  capvespre del record,
  nit transparent del demà.
  
  A la perifèria de l'avenir,
  al defora del passat,
  al dedins de la grana ardent i infatigable.
  
  Mira com avança i ondula més enllà d'ell mateix,
  sorprès de la força desconeguda
  que l'empeny i el reté.
  
  Mira, caminant esgarriat,
  com de dins les cales doloroses de l'enyor
  s'infla i s'ondula ple del que encara no és.
  
  Car el silenci sacseja al dedins
  i respira l'alè de la vida!
  
  Amàlia Casajoana
  12/9/17

• ELS PRESAGIS DE LA MEL

  Puja el tigre esbalaït 
  amb amor i furor, terra i aire,
  ment contra ment i llavi contra llavi.
  
  Amb el coltell de llum a la mirada,
  escala amunt de l'alba.
  
  No cessis,
  et manca encara una òrbita,
  xucla la lúcida flama
  per tornar al començament,
  
  Recapta l’obscur ferment
  els presagis de la mel
  i captura el pom que gosa.
  
  No cessis,
  en la llum que t'acomboia
  arreu avança la flama
  dins inseparables ombra’s i clarós!
  
  Amàlia Casajoana
  7/9/17

• EL TEMPS

  
  Ara amb la pala culls les fulles que han caigut,
  però el que culls no són les fulles,
  només l'instant.
  
  Car les fulles avancen sempre
  i no abandonen
  l'arbre obert de l'univers.
  
  Entre bellesa i dolor
  avancen i davallen més i més les fulles,
  descendeixen fins al fons,
  blanques, grogues, vermelles, negres
  més enllà de la terra que ens acull,
  habiten en la mudança
  fins que troben l'arbre més profund.
  
  Tanmateix, on no hi ha terra,
  entre la sal i el fosc enyor,
  entre el fonoll i l'aigua immensa
  creix en nosaltres 
  l'arbre de la vida i la mort.
  
  I mentre amb peus feixucs
  les ombres ens assetgen i el dia es fa més curt,
  veiem alhora com s'apaguen,
  mentre una campana fonda
  bat el temps!
  
  Amàlia Casajoana
  5/9/17