I quan jaiem al llit d'on no ens llevem,
a l'hora que conclou totes les hores
i com marea ens torna tot el que semblava cert
i emergeixen a les parets dels ulls,
llavors encara,
des del fons de tot dels ulls
pensem:
Que ens vindrà finalment a rescatar
alguna mà fructífera
mal que ignorem
si tot és real o només fantasia?
No és, però dins la tenebra
que els focs roden
i les ones
et baten contra el front o contra el cor?
I ens trobem més sols cada vesprada
i se'ns fa més il·lusori i més estrany el món?
De lloc en lloc, indaguem, no sabem què.
Llavors, amb els ulls fits
mirem la flama que aleteja
i la flama que no es mou!
Amàlia Casajoana 12/9/17
Signup
Login
Amalia
