Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• COLUMNA

  LA PARAULA
  
  Article 26
  
  Més que un animal polític, l'home, fins ara, ha estat més aviat un animal voraç de poder polític.
  
  Tanmateix, quan hi ha necessitat i voluntat d'arribar a algun acord, hem de fer servir la paraula per anar més enllà de la paraula.
  
  La paraula és l'energia física, psíquica, muscular i mental que ens mou. En definitiva l'energia de la paraula ho és tot, constructiva i destructiva. 
  
  Nosaltres som això, aquest camí que no s'atura, interactuant en la paraula, però també som aquest camí que solca capa el silenci del nostre interior.
  
  Amàlia Casajoana
  9/5/19

• COLUMNA

  
  
  LA CONSCIÈNCIA AQUEST ESPAI DE SOLITUD
  
  Article 25
  
  Sí que hi ha evolució, sí que hi ha progrés i, al cap de vall, d'una manera o d'una altra sempre hi ha millorament i perfeccionament. Hauríem de tenir en compte que no som sinó un esglaó de l'escala, necessari però que ha de ser deixat endarrere.
  
  El fet és que ens mentim a nosaltres mateixos, amb més o menys habilitat, ho fem en múltiples situacions i circumstàncies de tota mena per no acceptar la nostra realitat i després oblidem la mentida.
  
  Estem tocats per la transformació i hem d'entendre l'evolució com un moviment que sempre avança i progressa, a desgrat de tot i contra tot, que fins i tot integra el que nosaltres anomenem catàstrofe. Un moviment de perfecció incessant que no s'atura.
  
  Amàlia Casajoana
  25/3/19

• COLUMNA

  EL GRAN I EL PETIT INFINIT
  
  Article 24
  
  L'eternitat no comença ni ha començat mai, per tant, una mirada és sempre parcial. El tot, per principi, no cap en la mirada.
  
  La terra ha estat reduïda a una engruna de pols a l'univers. El que ens envolta, és l'infinit exterior i l'infinit interior, el gran i el petit infinit.
  
  No obstant això, la nostra capacitat mental és immensa. És un poder que ens permet d'imaginar tota mena de situacions: l'infinit, l'eternitat, la immortalitat. Però és una força gegantina que està constantment en contradicció amb la nostra realitat corporal, notòriament limitada. Aquest conflicte essencial, central, irreparable, afecta sense excuses l'individu.
  
  El fet que l'ésser, després de néixer, és a dir, d'aparèixer al món, i de créixer-hi, mori és una tragèdia més fonamental que totes les tragèdies. És la gran tragèdia.
  
  Si la vida no ens ha fet aptes per veure la vida, no la veurem mai. El tema és aquest. Per expressar una sola imatge, un sol fet, una sola percepció, una sola experiència, per expressar alguna cosa amb una certa immediatesa i veracitat cal recórrer a totes les imatges, a tots els fets, a totes les percepcions i experiències. En definitiva, per conèixer-nos hem de néixer.
  
  Amàlia Casajoana
  24/11/18

• COLUMNA

  Article 23
  
  EN UN MOMENT DETERMINAT
  
  El pensament s'atreveix a pensar allò que els ulls no gosarien a imaginar.
  
  El món podria ser una representació, un somni que somiem. El fet que actuem sobre cossos i matèries no ens encerteix de llur solidesa ni de la nostra. Podríem actuar també sobre els somnis que efectuem, que consistirien en una mena de representació al·lucinada segons model humà. El somni principal seria el de l'ésser. Seria el més tenaç i el més persistent. I quina revelació ens podria desvetllar d'aquest somni? L'alliberament de nosaltres mateixos, la mort?
  
  Que l'ésser, l'existència, la vida siguin una bogeria, una impossibilitat, és cert. No hi ha cap raó que pugui donar proves que l'existència pot existir. La vida és un miracle absolut.
  
  En un moment determinat ens preguntem: Quina consciència dóna fe de la nostra consciència? Quina consciència assegura que la coneixença immediata, directa, que ens promet el nostre autoconeixement és veraç, complet, sense escletxes? Quin fonament incontrovertible sanciona la nostra consciència, li dóna valor per damunt del valor, la imposa i la ratifica?
  
  Generem la pregunta i els pensaments són aquí, no els podem  esborrar, no els podem anul·lar. Són fràgils i inconsistents, però irremeiables.
  
  Amàlia Casajoana
  7/11/18

• COLUMNA

  
  EL SECRET
  
  Article 22
  
  En silenci Intenta fixar el moment de la teva aparició a l'existència, l'instant en què allò que encara ara tu sents que ets, no ho eres, ni eres res. Esforça't a poder portar davant de la teva consciència aquest fet. Hi ha per dir-ho d'alguna manera, un temps que et sembla infinit en què tu no has existit, que no existies, del qual no tens ni pots tenir-ne percepcions ni memòria. És un temps anterior que suposes que necessàriament has de suposar, però que de cap manera no et pots explicar. "Un oceà sense límits de fons". 
  
  Tanmateix, hi ha un enigma que mai no podem desgranar: el desenvolupament de l'ésser i, en concret, l'evolució de l'ésser que som. És un llindar que no podem travessar perquè nosaltres som també aquest llindar. D'aquesta manera, hi ha un secret inherent a cada ésser, a cada persona i personatge. El secret consisteix en el fet que cada un(a) és un secret per ell mateix. I vet aquí la paradoxa: el secret existeix per ser desvelat per cadascu.
  
  Amàlia Casajoana
  3/10/18

• COLUMNA

  Article 21
  
  Davant el sofriment són vàlides totes les formes d'evasió i, probablement, totes han estat provades.
  
  Tanmateix, el sofriment és un dels instruments principals que té la realitat per imposar-se a desgrat de les nostres fantasies. A desgrat de les nostres impostures i mentides.
  
  Ens evadim del sofriment però no pas del que el genera perquè hi ha regles que provoquen tensió i conflicte entre les persones, entre l'estabilitat i la renovació, entre la rigidesa i l'elasticitat.
  
  Ens hem deixat embolicar pels problemes dels altres, quan en primer lloc tindríem de decidir sobre els nostres  problemes.
  
  Si observem la lògica del pensament comprovarem que un sol raonament comporta tots els altres. Només cal derivar-los correctament.
  
  Aleshores, tot sembla calmat, tranquil, però tot d'una torna a aparèixer l'altre veu que de dins de nosaltres ens examina i ens contradiu.
  
  Aquesta provocació constant del pensament no s'atura fins que descobrim "amb la mirada de l'amor" que a través d'ella no hi ha ofensa possible.
  
  Amàlia Casajoana
  26/9/18

• COLUMNA

  Article 20
  
  La història és un tipus de consciència del temps.
  
  Per desballestar profundament un poble no n'hi ha prou d'usurpar-li la memòria passada i recent. Cal injectar-li una memòria falsejada.
  
  El camí de la llibertat, és llarg, exigent, sever i ple de temptacions. La llibertat de fet és massa perillosa.
  Notem les bèsties tan a la vora nostra que hem d'establir tota mena de distincions per posar-hi distància.
  
  Però, qui en la lluita, oblida que hi ha lluita i que en la lluita hi ha camps diferents, oposats, aquest s'ha perdut a ell mateix.
  
  Amb la imposició de la pau, però, haurà destruït la llibertat d'un poble i la pau que regnarà no serà sinó la dels esclaus.
  
  Tanmateix, podria ser que fóssim lliures, lliures de tal manera i fins a tal punt que mai ningú, o quasi ningú, no hagués gosat ser. Això em fa pensar, que la foscor d’ara no és sinó l’esperança del demà.
  
  Amàlia Casajoana
  23/3/18

• COLUMNA

  Article  19
  
  El silenci sobre què és injust o inhumà, no és senyal de llibertat. És la manifestació de la claudicació.
  
  Hi ha una història de la llibertat, no sabem quan començà. Però l'home és una etapa capital d'aquesta història. Una etapa dramàtica i dolorosa.
  
  Potser ens pot semblar inimaginable o bé esbalaïdor, però el fet és que ja existia un curs de la realitat abans de nosaltres, abans de la nostra aparició a la vida, i que el curs continuarà després de nosaltres, després que la vida, ens hagi deixat.
  
  Ens passem una gran part del temps parlant, del que està bé i del que no està bé, del que és correcte i del que no. De culpa i de culpables. De lleis, de normes i de judicis. De jutges i de jutjats. Però parlem molt poc d'ètica, potser mai.
  
  La llibertat és una situació de què sempre voldríem gaudir si no haguéssim de renunciar a res o exposar-nos a res.
  
  Aspirem a les coses que considerem més importants, però qui no té ganes de veure l'arbre no veu l'arbre. Per veure'l cal la voluntat, el desig, la passió i la intel·ligència.
  
  Amàlia Casajoana
  8/11/17

• COLUMNA

  Article  XVIII
  
  Si hi ha evolució material externa, perquè no hi ha d'haver evolució espiritual interna?
  
  Cada imatge ha de reflectir el tot, el saber de cada moment.
  En cada ésser s'acompleix l'ésser. Pot aprendre a renunciar al limitat, però no pas a la infinitat.
  
  Sota el limitat, qualsevol forma de poder actua, de fet, el rei, és a dir, el senyor, el dèspota, el qui imposa el poder...
  
  El teatre és l'espai de representació no solament dels conflictes morals sinó i sobretot en els moments més exemplars, de la problematització de la mateixa moral.
  
  Però el paradís irrenunciable que l'home ha somiat sempre i que sempre ha de trobar al final del laberint massa sovint ha estat imposat i impulsat pel present immediat amb la violència més sega.
  
  El drama, la tragèdia, aquesta forma abrupta de presentar la condició humana, no són fonamentalment, sinó la manifestació de la divisió de l'ésser, de l'escissió en l'ésser. El canvi, l'evolució constant.
  
  Amàlia Casajoana
  28/10/17

• COLUMNA

  Article XVII
  
  El fet que el món estigui construït per forces amoroses, sense que sàpiguen ni puguin saber què vol dir amor, fa que ens estimem i ens odiem amb una facilitat esbalaïdora.
  
  El món ens diu contínuament, d'una banda, la diferencia, la individualitat, els infinits aspectes i rostres en el fet que es manifesta i, de l'altre, que tot és món univers, homogeneïtat.
  
  Car quan entrem en política dins aquest món tan versàtil, el qui l'exerceix, sol creure que posseís el saber sobre aquesta realitat.
  
  I aquí apareix una part important del drama del poder.
  
  No és en va que els grans imperis, i com més grans més, es proclamin universalistes. És un fet experimentat que els grans imperis els solen fer nosa els individus, les concrecions, les forces autònomes.
  
  Els imperis saben que el seu enemic més ferotge, més irresistible, més insuperable, és el temps, el curs del temps!
  
  Amàlia Casajoana
  3/10/17

• COLUMNA

  Article XVI
  
  La llibertat no és una cosa inconcreta, abstracte.
  Consisteix en una qüestió que cada persona a cada moment es posa a ella mateixa sobre la seva condició humana.
  
  La llibertat, doncs, en una qüestió complexa que ens afecta molt diversament, però que ens afecta sempre perquè la llibertat som nosaltres, vol dir, un afer decisiu de la nostra essènica.
  
  Cada persona és una singularitat, és a dir, les persones no es deixen sumar.
  
  Un altre element que introdueixi turbulència en la delimitació del fenomen de la llibertat, és la impermanència o el neguit constant que la sacseja.
  
  Cada individu és el lloc i l'obertura de la llibertat i corresponc, per consegüent, a cada individu de vetllar per aquesta substància tan etèria del seu ésser.
  
  Amàlia Casajoana
  21/9/17/

• COLUMNA

  Article XV
  
  Som lliures o hem de lluitar per ser-ho?
  
  Quina mena d'agents, de forces i de poders són, aquestes entitats que tenen autoritat sobre esdeveniments tan importants?
  
  Hauríem de recordar que els éssers no vivim en l'univers, "sinó que és l'univers que viu en nosaltres".
  És paradoxal l'ambigüitat i, de fet, el dualisme latent de les facultats humanes.
  
  La qüestió del mal, de la negativitat, del patiment a la prova de foc de qualsevol explicació de la realitat.
  
  La coacció de la llibertat produeix patologies i deformacions a la vida dels pobles i de les persones. Per això, quan ens proposen de sotmetre un poble i suprimir-ne tot el que configura les seves arrels, la llibertat no es perd; en tot cas, és retirada, arrabassada o abandonada.
  
  Però arreu subsisteix una espurna de llibertat que davant de la força, és esbalaïdorament fràgil, però també inimaginablement resistent.
  
  Avui mes que mai em sento lliure!
  
  Amàlia Casajoana
  21/9/17

• COLUMNA

  
  Article  l4
  
  Ens preguntem per què continuem actuant sempre igual? Serà que inconscientment ens hem desconnectat de nosaltres mateixos?
  
  Parlem de llibertat, però, la coneixem realment? o creiem conèixer-la?
  
  Vivint a través d'una pantalla que ens guia i ens marca les regles del joc, obeïm, i creiem que ho sabem tot, i, tanmateix, desconeixem el més fonamental de nosaltres mateixos: un sol instant de vida que passa, per deixar pas a un altre.
  
  Volem que aquest instant sigui nostre?
  
  Si és així, hem d’aprendre a mirar el què ens envolta i gaudir de les petites coses. Amb el temps, sabrem com diferenciar el què és autèntic del què no ho és.  Aleshores, no podrem ser manipulats pel poder dels que no tenen rostre, perquè recordarem qui som.
  
  Continuaré aprofundint...
  
  Amàlia Casajoana
  27/2/17

• COLUMNA

  Article XIII
  
  Si  fem de la nostra visió una fortalesa, immediatament dividim el món. Aleshores, no pararem fins a imposar la nostra idea a l'altre.
  
  Seria demanar molt, que els nostres polítics deixessin de construir murs per plantejar diàlegs que els permetessin entrar en una relació autèntica amb l'altre?
  
  Suposaria un pas cap el creixement de la democràcia i les llibertats, tanmateix  un acte de generositat amb la memòria de la condició humana, que quedaria present, en les generacions futures.
  
  Esdevindrien, "aleshores" herois alliberats de les seves cuirasses, en un moment transcendental de la nostra història.
  
  Amàlia Casajoana
  20/2/17

• COLUMNA

  Article XII
  
  Els últims fets socials ens indiquen una pèrdua de llibertat a tots nivells.  Els líders polítics ens volen convèncer que tot aixó és democràcia, però, se celebren judicis per expressar voluntats i es construeixen murs per trepitjar els drets més fonamentals de les persones.
  
  Liderada per éssers sense escrúpols, aflora de la foscor la por, per arrasar el dret a la vida i a la llibertat que tenim tots. Tanmateix, el seu comportament els porta a l'abisme de la seva pròpia destrucció moral i humana.
  
  Per eradicar de la nostra societat aquestes tendències opressives, hauríem de recordar com és la solidaritat i veure'ns reflectits en l'altre.
  
  Pot ser estic demanant que sortint flors en el desert, però si volem construir una societat on els nostres drets siguin respectats, haurem d'aconseguir-ho.
  
  
  Amàlia Casajoana
  13/1/17

• COLUMNA

  Article, XI
  
  En memòria del meu company, que ens va deixar el passat vuit de febrer del 2016, a conseqüència d’una greu malaltia.
  
  COMPANY DE CAMÍ
  
  Ha estat meravellós reconèixer en tu l'ésser amb qui havia de trobar-me, per viure una experiència.
  
  Quan les nostres ànimes es preparaven per experimentar l'aventura de la vida, varen fer un pacte de col·laboració per ajudar-nos mútuament en el nostre camí.  Amb el naixement vaig oblidar el teu nom i el teu rostre, fins i tot qui era jo.  Recordar-te m’ha costat molt de temps, durant el qual m' ha envaït un sentiment de soledat en creure que viatjava sola. Però va ser una falsa percepció de la ment.
  
  Mentrestant, m’he fet conscient de la meva realitat on he trobat amor i serenitat. Un estat d'harmonia de l'ànima que t'uneix amb el tot, i és en aquest estat, quan t’has creuat en el meu camí.
  
  Gràcies per estar en el lloc i moment que et necessitava, per participar en la gran aventura que ha estat i és la meva vida.
  
  Gràcies per ser un company de camí i també per fer-me de mestre, i haver-me ajudat a ser com sóc.
  
  És un regal estimar-te.
  
  Amàlia Casajoana
  8/2/17

• COLUMNA

  Article X
  
  En un moment on el comportament humà tendeix a ser delirant i caòtic, és quan veiem en perill els seus drets més bàsics, i, sobretot el respecte a la seva dignitat com a persona.
  
  Aquesta situaió, generada per la mala praxi del conjunt social, ens hauria de fer flexionar i fer una anàlisi en profunditat de la situació i la nostra implicació.
  
  Demanem respecte, però, exercim aquest respecte en els altres?  o és aquella assignatura que mai ban aprovar?
  
  Com es veuria afectada la societat si comencéssim a respectar-nos cadascú de nosaltres?
  
  Buscaré la resposta en el meu interior...
  
  Voldria parla d'amor.
  
  Amàlia Casajoana
  28/1/17

• COLUMNA

  Article IX
  
  Serà l'hivern una d'aquelles estacions que evidencia més la solitud en els col·lectius menys privilegiats, i per tant, més vulnerables?
  
  Pot ser aquest, un dels motius que les funeràries es trobin col·lapsades? No ho sé, però si és cert, que és l'últim adéu per molts.
  
  Moment de reflexió!  D'altra banda, és l'oportunitat de fer-se preguntes com aquesta:
  Com voldria ser recordat en el meu comiat?
  
  Aparentment una pregunta innocent. Tòts voldríem ser recordats pels nostres encerts.
  
  Tanmateix  no és així, sinó que cadascú serà recordat per la seva sembra.
  
  Amàlia Casajoana
  23/1/17

• columna

  Article VIII 
  
  Mentre la societat gaudeix d'un període d'abundància econòmica, es relaxa i creu que serà indefinit.  Inconscientment exclou del seu record les dificultats d'altres temps.
  
  Amb aquesta actitud relaxada del deixar fer, l'oportunisme interactua i crea líders egocèntrics que porten aquesta mateixa societat a l'abisme dels seus drets.
  
  Les llibertats són sotmeses i torna el període de la por, l'ésser humà enfront de la manca d'oportunitats pel seu desenvolupament social i econòmic es torna vulnerable, i és en aquest punt, quan li és arrabassada la seva dignitat com a persona.
  
  Immersa en aquesta situació coercitiva constant, la societat canviarà o continuarà mirant cap a un altre costat?
  
  Buscaré la resposta en el meu interior...
  
  Voldria parlar d'amor.
  
  Amàlia Casajoana
  l6/l/17
  

• COLUMNA

  Article, VII
  
  Intuirà la dona que en el seu designi porta una espurna d'esperança per la humanitat?
  
  Dins el més profund de la seva incertesa és coneixedora del poder de la seva energia, que espera ser acceptada dins la mateixa dicotomia enmig de Masculí/femení, per arribar a un consens d'igualtat dins
  ella mateixa i així, Ser.
  
  El paper de la dona en la nostra societat pot créixer de manera determinant si ella sap utilitzar  aquesta energia de forma equilibrada, transformant la seva lluita de gènere en un himne d'amor.
  
  L’energia vol fluir, i no discrimina per raó de sexe o de bons o dolents, la seva finalitat és arribar a l’equilibri .
  
  És l’amor qui obrirà les portes del diàleg i serà mitjançant aquest diàleg, quant homes i dones trobaran la pau.
  
  Avui he parlat d’amor.
  
  Amàlia Casajoana
  8/1/17