Article XVIII
Si hi ha evolució material externa, perquè no hi ha d'haver evolució espiritual interna?
Cada imatge ha de reflectir el tot, el saber de cada moment.
En cada ésser s'acompleix l'ésser. Pot aprendre a renunciar al limitat, però no pas a la infinitat.
Sota el limitat, qualsevol forma de poder actua, de fet, el rei, és a dir, el senyor, el dèspota, el qui imposa el poder...
El teatre és l'espai de representació no solament dels conflictes morals sinó i sobretot en els moments més exemplars, de la problematització de la mateixa moral.
Però el paradís irrenunciable que l'home ha somiat sempre i que sempre ha de trobar al final del laberint massa sovint ha estat imposat i impulsat pel present immediat amb la violència més sega.
El drama, la tragèdia, aquesta forma abrupta de presentar la condició humana, no són fonamentalment, sinó la manifestació de la divisió de l'ésser, de l'escissió en l'ésser. El canvi, l'evolució constant.
Amàlia Casajoana
28/10/17
Signup
Login
Amalia
