Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• COLUMNA

  Article VI
  
  Tots voldríem que la nostra societat evoluciones equilibradament, no tan sols enonòmica i científicament sinó també i sobretot  des d'uns principis morals on tot ésser pogués viure amb dignitat.
  
  Però sincerament, som valents per donar una ullada al nostre entorn i creure que és així?
  
  Aquest present ens recorda èpoques dels nostres avantpassats i les conseqüències dels seus desequilibris. Esteu d'acord que repetim els mateixos errors tot sent conscients d'ells?
  
  Som coneixedors de les dificultats que arreu del món la humanitat pateix a conseqüència d'una inadequada distribució de la riquesa, i també, per la carència de respecte a la dignitat de les persones.
  
  D'alguna manera tots som responsables, ja que som sabedors de què la nostra actitud, influeix en tots els altres.
  
  I si comencéssim a caviar el món aportant el millor de nosaltres?  I si assumíssim la nostra responsabilitat en aquest procés?   La consciència col·lectiva, quedaria més alleugerada?
  
  El món és el llegat de la humanitat, el nostre llegat! i l’estem destruint repetint els mateixos patrons erronis de generació en generació, les quals, han oblidat mirar les empremtes d’aquells ésser que eren portadors d’amor i saviesa.
  
  En aquest punt, la pregunta més lògica haguera de ser: Tindrem cura d'aquest llegat o ens rentarem les mans com Ponç Pilat?
    
  Buscaré la resposta en el meu interior...
  
  Voldria parlar d'amor...
  
  Amàlia Casajoana
  1/1/17

• COLUMNA

  Article V
  
  Què s'amaga dins l'esperit Nadalenc?  I, què es fa de tot aquell material ple de motivació per l'amor i la compassió?
  
  Què queda de les frases amables i les bones intencions?  Ens ha despertat el desig d'obrir diàleg per millorar les nostres relacións, o bé senzillament ha anat a la paperera de reciclatge?
  
  Després d'un llarg silenci potser és l'oportunitat que esperàvem per conèixer-nos millor però, no deixa de ser un gran repte que tenim tots per trobar l'equilibri en les nostres famílies mitjançant la convivència generacional.
  
  La gran incògnita que es genera aquest dia i que ningú gosa a parlar és: qui serà el cap de taula l'any vinent?
  
  Una pregunta per aprofundir....
  
  Voldria parlar d'amor.
  
  Amàlia Casajoana
  26/12/16

• COLUMNA

  Article IV
  
  Pot ser que aquestes festes Nadalenques siguin l'excusa que esperem tots per retrobarnos amb el  nostre nen interior i la seva màgia.
  
  Festes que també tenen aquell gust agredolç que et recorda que el temps passa, i la màgia del moment s'esfuma.
  
  Però tanmateix, amb el pas de molts Nadals, acabes entenent que la màgia que els envolta són els malabars que fa l'amor perqué et retrobis amb el teu nen interior.
  
  Avui he tornat a parlar d'amor...
  
  Amàli Casajoana
  l9/12/16 

• columna

  ARTICLE III
  
  El tems acaba sent el teu aliat i t'acompanya fins i tot en aquells moments que voldries que mai arribessin.
  
  Avui he començat a escriure sobre el Nadal, pero el Nadal no ha volgut.
  
  Encara recordo la calidesa de les nostres mans entrellaçades, mentre esperàvem que el temps s'aturés.
  
  Però no va ser així!
  
  En aquest món màgic, el temps juga el seu paper, i és a través d'ell que despertem l'amor.
  
  Avui he parlat d'amor.
  
  Amàlia Casajoana
  12/12/16

• COLUMNA

  ARTICLE II
  
  Avui escriuré sobre el més trascendental d'aquesta societat: nosaltres mateixos i les nostres obres.
  
  Aquesta societat, atrapada dins del seu propi cel·lofana, hores d'ara, creu que tot el que succeeix és un fet conseqüencial del mal fer dels altres.
  
  Convençuts d'aquesta realitat, ens desinhibim fàcilment de les nostres responsabilitats.
  
  Arribat a aquest punt, la pregunta més lógica hauria de ser: qui construeix la societat?
  
  Sorprenenment, ningú!!! Tothom creu que la societat està formada pels altres.
  
  Tanmateix, aquesta societat d'arrels profundes està observada per les generacions futures, que es veuen en els nostres miralls, on hi queden marcades les emprentes del caràcter que deixarem per ells, com un llegat.
  
  Volem més evidència de qui és responsable del que succeeix?
  
  Buscaré en el més profund la resposta.
  
  Voldria parlar d'amor...
  
  Amàlia Casajoana
  5/12/16

• COLUMNA

  ARTICLE I
  
  El principi del meu codi és l'ètica elemental: la llibertat i el respecte  a tot el creat.
  
  Des d'aquests principis, i amb tota humilitat, voldria convidar-vos a llegir aquesta columna, escrita des de la responsabilitat i l'experiència que m'ha donat la mateixa vida.
  
  Aquests últims temps, en una societat ferida en el mès profund de la seva dignitat per un present inestable i un futur incert, m'ha decidit a portar, des d'una visió positiva la meva opinió: una opinió onl'esperança tingui cabuda.
  
  Els patrons de comportament social es repeteixen de forma errònia constanment, sacrificant qualsevol iniciativa de canvi en els valors morals, motiu que dificulta l'evolució i el progrés.  
  
  L'epicentre que mou aquests valors està custodiat per Egos aferrats al poder efímer.  Amb aquesta actitud han oblidat qui són i el que representen, aleshores, la seva visió de la situació social està distorsionada per l'engany dels seus propis conceptes.
  
  Per l'ego la paraula guanyador o perdedor... tanmateix èxit o fracàs, són habituals; llavors, la capacitat de dirigir es troba en els mateixos valors per ell establerts.
  
  Perquè aquesta carència en els valors més bàsics? Això em fa pensar en l'absència de l'excel·lència en el  lideratge, que comporta manca de respecte als altres i valor a la vida.
  
  Per ara, em deixaré fluir... dins de la profunditat del meu interior.
  
  Voldria parlar de l'amor...  
  
  Amàlia Casajoana
  1/12/16