Article VI
Tots voldríem que la nostra societat evoluciones equilibradament, no tan sols enonòmica i científicament sinó també i sobretot des d'uns principis morals on tot ésser pogués viure amb dignitat.
Però sincerament, som valents per donar una ullada al nostre entorn i creure que és així?
Aquest present ens recorda èpoques dels nostres avantpassats i les conseqüències dels seus desequilibris. Esteu d'acord que repetim els mateixos errors tot sent conscients d'ells?
Som coneixedors de les dificultats que arreu del món la humanitat pateix a conseqüència d'una inadequada distribució de la riquesa, i també, per la carència de respecte a la dignitat de les persones.
D'alguna manera tots som responsables, ja que som sabedors de què la nostra actitud, influeix en tots els altres.
I si comencéssim a caviar el món aportant el millor de nosaltres? I si assumíssim la nostra responsabilitat en aquest procés? La consciència col·lectiva, quedaria més alleugerada?
El món és el llegat de la humanitat, el nostre llegat! i l’estem destruint repetint els mateixos patrons erronis de generació en generació, les quals, han oblidat mirar les empremtes d’aquells ésser que eren portadors d’amor i saviesa.
En aquest punt, la pregunta més lògica haguera de ser: Tindrem cura d'aquest llegat o ens rentarem les mans com Ponç Pilat?
Buscaré la resposta en el meu interior...
Voldria parlar d'amor...
Amàlia Casajoana
1/1/17
Signup
Login
Amalia
