ARTICLE II
Avui escriuré sobre el més trascendental d'aquesta societat: nosaltres mateixos i les nostres obres.
Aquesta societat, atrapada dins del seu propi cel·lofana, hores d'ara, creu que tot el que succeeix és un fet conseqüencial del mal fer dels altres.
Convençuts d'aquesta realitat, ens desinhibim fàcilment de les nostres responsabilitats.
Arribat a aquest punt, la pregunta més lógica hauria de ser: qui construeix la societat?
Sorprenenment, ningú!!! Tothom creu que la societat està formada pels altres.
Tanmateix, aquesta societat d'arrels profundes està observada per les generacions futures, que es veuen en els nostres miralls, on hi queden marcades les emprentes del caràcter que deixarem per ells, com un llegat.
Volem més evidència de qui és responsable del que succeeix?
Buscaré en el més profund la resposta.
Voldria parlar d'amor...
Amàlia Casajoana
5/12/16
