EL GRAN I EL PETIT INFINIT
Article 24
L'eternitat no comença ni ha començat mai, per tant, una mirada és sempre parcial. El tot, per principi, no cap en la mirada.
La terra ha estat reduïda a una engruna de pols a l'univers. El que ens envolta, és l'infinit exterior i l'infinit interior, el gran i el petit infinit.
No obstant això, la nostra capacitat mental és immensa. És un poder que ens permet d'imaginar tota mena de situacions: l'infinit, l'eternitat, la immortalitat. Però és una força gegantina que està constantment en contradicció amb la nostra realitat corporal, notòriament limitada. Aquest conflicte essencial, central, irreparable, afecta sense excuses l'individu.
El fet que l'ésser, després de néixer, és a dir, d'aparèixer al món, i de créixer-hi, mori és una tragèdia més fonamental que totes les tragèdies. És la gran tragèdia.
Si la vida no ens ha fet aptes per veure la vida, no la veurem mai. El tema és aquest. Per expressar una sola imatge, un sol fet, una sola percepció, una sola experiència, per expressar alguna cosa amb una certa immediatesa i veracitat cal recórrer a totes les imatges, a tots els fets, a totes les percepcions i experiències. En definitiva, per conèixer-nos hem de néixer.
Amàlia Casajoana
24/11/18
Signup
Login
Amalia
