Davant l’altar
on cremen ardents silencis d'ales,
a l'alba vaig mirar-te
per última vegada.
No sé quina freda nit
de tu m'allunyava,
del record només veia l'ombra
endinsada en el pur cristall.
M'atanso a mirar-me i penso...
aquesta pau és meva,
mentre en silenci somric!
Amàlia Casajoana
23/11/18
Signup
Login
Amalia
