Silenciosa del no–res
l'ona imprescriptible ens llença al regne
del que fuig i torna,
com una barca buida al mig del mar,
entre espases de llum i mines de foscor.
No sabràs quina mà t'embena els ulls,
ni quins ulls guaiten dins de tu,
ni qui en tu creix ni qui declina.
Escoltant la paraula indesxifrable,
banyades a les rieres de la llum,
sota flames,
escolten les dunes i les ones
i els deserts profunds dels blaus.
Els campanars escolten el vent,
mentre
les gerres de l’hivern i de l’estiu
s’obren i fecunden els boscos
Escoltant la paraula incomençada,
escampats sota els cercles de la flama,
deixebles del no-res
davant el tot, davant l’alè!
Amàlia Casajoana 12/9/17
Signup
Login
Amalia
