Què et funda oh goig, oh abisme!
Naus del desig, peus de la dansa
una veu som que del fons s'alça.
Als peus al llot i el front a l'astre!
Un crit que calla
mars somiats i marees d'alba.
Tu, que en el silenci fundes
i en el riu sembres,
que en el desig acostes
i en el desig separes.
Tu, que en el son vetlles i destines
i en el dolor ensenyes.
Tu, que en la nit beses
i de dia trasbalses,
de quin silenci vens?
Amàlia Casajoana
27/9/17
Signup
Login
Amalia
