El caminant es desperta de cop,
com sempre s'ha despertat.
La claror de les coses
posa al descobert
el dol, el neguit, la misèria
que la nit ha arrecerat.
El caminant el silenci passa,
ell és el dolorós instrument!
Roman temporades senceres
ajaçat damunt la gran vànova
o damunt la cadira buida.
De sobte s'encrespa
i corre d'una banda a l'altra
llavors en aire remogut,
torna als flonjos llençols
oblidats i frondosos
tremolant solitari al buf del silenci!
Amàlia Casajoana
25/10/17
Signup
Login
Amalia
