Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• SOLEDADES

  Aquel momento ya es una leyenda,
  leyenda que recoge firme núcleo.
  
  Por un contacto casual
  un buen azar nos  resulto destino.
  Nos descubrimos gustos, preferencias...
  
  ¿Hubo un primer segundo?
  
  Estallo de repente desde cero.
  
  ¿Desde qué? ¿Desde quién?
  
  Desde el "Yo" entre sol y silencio.
  
  ¿Qué deseabais?
  
  Entrañable verdad sin vanas ilusiones,
  anhelos comunes entre el yo y el tú…
  
  Amàlia Casajoana
  31/1/18

• ACÍ VENIM

  No cessa el desig.
  
  Ací venim dins la mirada,
  escoltant la immobilitat
  on l'aigua fonda
  torna a la foscor.
  
  Ací venim en la ferida,
  dins el clos obert dins la nit.
  
  Ací venim...
  al lloc fecund.
  
  Penjant com els llençols penjats
  als filferros de la intempèrie,
  travessat per clarós, per ombres.
  
  Ebris de tots els horitzons
  que la nit infinita funda.
  
  Amb el que comença,
  amb el que fineix.
  
  Dins la pupil·la incandescent
  les marees del silenci dins el so!
  
  Amàlia Casajoana
  1/2/18

• EN SUEÑOS

  ¿Quién te va a ti a conocer
  en lo que callas?
  
  ¿En razón de amor,
  donde ya vamos dominando el lenguaje
  a su fugacidad
  o con el alma del alma
  la que llamamos eterna?
  
  ¿Quizás cuerpo con cuerpo
  igual que agua con agua,
  corriendo juntos entre orillas?
  
  ¡Qué claro estaría todo!
  Sería cambiar la duda por lo que es verdad.
  
  Pero mejor es no preguntarte
  donde habite el olvido.
  
  En aquella tarde clara
  cerré los ojos y me dije
  ¿será o no será él?, más ha sido.
  
  Entre la noche y el día, en sueños, 
  
  te oigo a ti
  
  y no hay dudas como al principio.
  
  Amàlia Casajoana
  31/1/18

• ENS MIRAVEM ALS ULLS

  Potser no ens veurem més,
  tu ets el pur, però,
  en el vèncer vivies
  i la felicitat era la llibertat,
  era la transparència.
  
  A la falda de l'immens
  tu hi tastaves ardents frescors,
  jo les naixences torbadores.
  
  Cap al mirall profund
  tu vivies en la certesa,
  jo rosegada pel que és etern.
  
  Als somnis feixucs de la terra,
  a les ales ràpides de l'alba
  ens miràvem als ulls
  tu perdut en la teva solitud
  i jo en la meva.
  
  Amàlia Casajoana
  24/1/18

• SILENCIO Y VOZ

  Tan silencioso inicio
  tu entrada por mi alma,
  que apenas se ha notado
  solo...
  por las tiernas diferencias
  con la nada.
  
  Más,
  como el cielo
  entre la noche y el día
  has sido voz, al fin, voz desnuda,
  y tan hermosa
  que se dice así misma,
  inolvidable.
  
  Tiempo y tiempo...
  me has estado hablando
  con historias interminables sin historia.
  
  Silencio y voz,
  vas y vienes alma arriba alma abajo
  pero te has quedado conmigo
  como un eterno cántico.
  
  Amàlia Casajoana
  24/1/18

• TAN SIN ESFUERZO

  Sabes que ya no eres
  solo huella de tu huella!
  Por eso nos marchamos
  Para encontrarnos este día tan claro.
  
  Y ha sido aquí
  en prodigioso pacto de mi ser con tu ser,
  tan sin esfuerzo,
  como una luz
  que se encuentra con otra luz.
  
  Ha sido tan hermoso
  que no sufre memoria
  como las fechas o los nombres.
  
  Nada en este milagro podría ser recuerdo,
  porque el recuerdo
  es la pena de sí mismo o el dolor del tiempo
  y todo ha sido eternidad.
  
  Amàlia Casajoana
  24/1/18

• AL NORD

  Què som nosaltres
  la finestra incandescent,
  el vidre fràgil entre el dins i el fora,
  el mur estèril que el mosquit no veu?
  
  Però on comencem i on acabem,
  som un fora només
  o som un dins?
  
  Caminem, sí,
  anem d'un punt a l'altre,
  potser fins i tot avencem
  i el cos es mou, i també la ment.
  
  Car avesem, sí, però habitem?
  
  Aleshores...
  
  escrutem les imatges que han restat
  i no sabem si ens salvem,
  o si hem de salvar-les.
  
  Però al nord
  apareix l'arbre de tot camí
  i als nostres ulls
  només és llum que fulgura
  transparència de claror que desapareix aviat
  i de sobte
  ja no hi ha flors, ni fulles, ni branques
  tot ha estat un instant dins els ulls!
  
  Amàlia Casajoana
  17/1/17

• TEN CUIDADO

  Al fin hablaste,
  pero tan desde el alma,
  tan desde lejos,
  que tu voz fue solo un susurro
  y yo nunca, nunca la oí.
  
  Y marchaste en silencio
  para no despertarme
  y aunque no dormía, no te dije nada.
  
  Ten cuidado...
  porque un día el beso tuyo
  de tan lejos de tan hondo
  te va a nacer.
  
  Lo que estas escondiendo detrás de él
  puede saltarte a los labios
  y sea tu alma  delgada y esquiva,
  que sin querer...
  revele tu sentir.
  
  Amàlia Casajoana
  17/1/17

• NO TE VAYAS

  ¡Que paseo de noche
  con tu ausencia a mi lado!
  Los espejos, el agua,
  se creen que voy sola
  pero no saben
  que aún guardo en el oído tu voz
  y tus tenues palabras
  van hablando conmigo.
  
  Espectros, sombras, sueños,
  amores casi olvidados
  quieren venir conmigo;
  pero de pronto notan
  que llevo estrechada tu mano,
  cálida, viva,
  palpitando en la mía.
  
  La que tú me tendiste al decir:
  No te vayas...
  y entonces la noche,
  la oscuridad y el frio me vienen a besar
  pero no pueden,
  otro beso se interpone en mis labios,
  el que me diste diciéndome...
  ¡No te vayas!
  
  Amàlia Casajoana
  17/1/18

• ENMIG L'ESCAMPALL

  En l'una banda les flames
  i a l'altre el teu foc escrit,
  en les clarós compartides
  brilla la claror feroç.
  
  Cada mirada que mira
  s'aguaita en l'aigua del gorg
  entre l'una banda i l'altra
  el llampec esfereït.
  
  Abans del sí i del no,
  abans de la por comuna
  dins els indigents confins
  ombres i focs s'entrenuen.
  
  Entre els nostres ulls
  tot és distància abrupta
  tu dins la tenebra encesa,
  jo mirant-te amb ells.
  
  Car ens apropem
  i freguem el mar amb les ales,
  l'ona s'enlaira i s'esclafa
  entre fragments comuns,
  enmig l'escampall l'abrupta solitud.
  
  Amàlia Casajoana
  20/12/17

• DIME

  Me adornaste con rosas tristes,
  y hoy me parezco a ti.
  
  Estás en mí y estoy en ti
  como un jardín de invierno.
  
  Sentir el alma
  llena de flor y de simiente
  y ver llegar el hielo
  frio y eterno…
  
  Sin embargo, sensualidad,
  
  has de saber
  como embelleces
  los sueños con estrellas;
  surges como el amor
  de una mirada, de una música,
  o tal vez,
  de una rosa...
  
  ¿Dime sensualidad,
  eran tus rosas de amor
  para que no se desojaran?
  
  Amàlia Casajoana
  26/12/17

• DAMUNT L'ARREL

  La branca més nua
  dins mines de llum,
  vertígens de fulla
  de l'aspre costum.
  
  La tempesta ha passat,
  a l’arbre tornen les fulles,
  es redreça el jonc,
  i conjurem l'antiga prometença
  d'enllaçar vida i veritat
  damunt l'arrel de la frisança,
  damunt la cresta de l'instant.
  
  Tot el que en l'aire s'obstinava
  ara al fons muda, més obscur i deslligat,
  més nu, més invisible,
  i a poc a poc, a la font aspra,
  aprèn sobtats camins
  del salt i noces de la terra i l'aigua,
  recorda l'arrel fonda
  recorda... l'oblit.
  
  Amàlia Casajoana
  4/1/18

• DINS LA VALL DE CALITJA

  Amb molses lentes i rovells madurs
  cansats els troncs
  tallats romanen dins el domini adust,
  immòbils,
  entre abismes feroços 
  i llampecs de la nit serena.
  
  Abandonats, caiguts,
  els troncs reposen
  sobre els recers profunds de la mudança,
  ignorats del que encara ha de venir
  i oblidant les alades veus de l'alba.
  
  Feixucs i bruns jeien els troncs
  al peu del puig sofrent que vermelleja,
  la merla de cop s'hi atura,
  i de sobte,
  inquieta, arrenca el vol.
  
  Dins la vall de calitja
  s'alcen les ombres i la pols.
  
  Amàlia Casajoana
  3/1/18

• L'IL·LIMITAT

  En la negra nit,
  quan de les platges mudes
  et criden les sirenes
  on el silenci llaura l'incessant lament
  el vivent sense parar ha de fer via
  cap a l'il·limitat per trobar el límit,
  i en les coses perdre's.
  
  I enllà , lluent, veiem el cercle,
  inexistent, profund, rebent,
  i dins el cercle
  els nostres ulls que ens miren,
  i ens recorden irrefutables i exigents
  que entre l'a prop i el lluny
  es mou tot l'acte.
  
  Entre l'abans i el després
  caminen cap a l’obert cap a l’incert
  perquè actuar de sempre
  fou la tasca més feixuga
  i tanmateix ,
  el destí més sorprenent!
  
  Amàlia Casajoana
  30/11/17

• PARLEM

  Vine, foc, parlarem tu i jo,
  obrim les cambres,
  obrim els oceans,
  escoltem els abismes
  car la nit conté més nit,
  i la llum,
  llum més abrupta.
  
  Hem vist el mar, proper llunyà
  amb ones clares, blanques, vincladisses,
  que s'erigeixen i després s'engrunen
  dins el moviment fervent
  i constant de la inconstància.
  
  Obertes clarós
  abraçades a cada floc que s'alça,
  astres naufragats, bressats a la deriva
  i nits minaires que caven més nit.
  
  Dins la fonda llum silenciosa,
  llacs d'alè en l'aire que fulgura,
  els vels i els tels dels horitzons,
  el fora i el dins i el dins a fora.
  
  Vine foc... i parlem!
  
  Amàlia Casajoana
  29/12/17

• ENTRE NEUS INCIPIENS

  Al mig de l'ombra
  la mà muda de l'enyor surant.
  
  Dal de la branca infinita de la tarda
  es gronxa l'ocell,
  s'estimben les fulles enceses de tardor
  i l'escuma ràpida dels astres.
  
  L'estany s'estén sense interrupcions
  fins a les vores del real
  i clapes de fulles de tardor
  suren a la superfície.
  
  Al fons, invisible
  dormen les fulles lentes del dolor
  i de la desmemòria.
  
  Entre neus incipients
  i calius adormits,
  la tardo es desploma imperceptiblement
  damunt de tots els senders aturats
  mentre el silenci plora el silenci.
  
  Als rasos de la vista
  el card sol de la ment.
  
  Amàlia Casajoana
  12/12/17

• CON UN TEMBLOR DE HOJA

  Dame tu libertad,
  no quiero tu fatiga,
  no, ni tus hojas secas.
  
  Ven a mí desde ti,
  no desde tu cansancio.
  
  Quiero sentir vibrar tu libertad,
  me atrae como la brisa
  y el olor de las flores en primavera.
  
  Quiero sentirla,
  igual que en sosegado soto
  siente la rama.
  
  Descánsala hoy en mí,
  la gozaré con un temblor de hoja
  al igual que tiembla la gota de rocio.
  
  La quiero, sí...
  para soltarla otra vez.
  
  Amàlia Casajoana
  26/12/17

• DINS ELS ULLS

  El silenci,
  com un riu es mou per tot el so
  i ens excava l'oïda,
  excava mars endins, venes endins,
  ens besa
  amb el rostre ardent de la fluència.
  
  El silenci llavors
  encara ens porta més endins
  al fons de tota música,
  al fons del jo, al fons del tu,
  i arribem al rostre que flameja dins del so,
  al rostre fosc i clar
  que des del fons ens mira.
  
  Car el rostre que ens contemplem dins el so
  és el silenci,
  i és sempre diferent i sempre el mateix.
  
  En el silenci arbre el so,
  puja el troc i creixen les branques,
  apareixen les fulles de la llum
  i esdevé cada so memòria,
  car on espera presència troba absència
  i on troba goig descobreix dol.
  
  Tanmateix, torna a aparèixer l'arbre
  al nord de tot camí
  i als nostres ulls no és sinó
  llum que fulgura, transparència de claror,
  i de sobte ja no hi ha arbre, sinó complanta,
  no hi ha fulles ni branques,
  només el séc del tronc
  i tot ha estat en l'ara dins els ulls!
  
  Amàlia Casajoana
  19/12/17

• Y AHORA

  Antes vivías ausente...,
  pero has vivido un día
  todo el gran peso de la vida en mí.
  
  Y ahora
  sobre la eternidad blanda del tiempo
  marcada esta la seña de tu ser
  y tu huella te sigue...
  
  No, no se está quieta
  corre tras de ti anhelosa de existir otra vez.
  
  ¡Sensación de retorno!
  ¿Pero de dónde, dónde?
  
  Tan sencillo fue, tan sin esfuerzo,
  como una luz que se encuentra con otra luz
  sin que nada se toque
  allí dentro del alma como un alma del alma.
  
  Ha sido tan hermoso
  que no sufre memoria como sufren las fechas,
  los nombres...
  
  Tú sabes lo que eres de mí. Yo no lo sé;
  lo digo, se me asoma a los labios
  como una aurora virgen de la que no soy dueña.
  
  ¿Son letras son sonidos?
  No sé...
  es mucho más antiguo que el aliento del mundo.
  
  Amàlia Casajoana 19/12/17

• EN EL JARDÍ

  Desgrana el seu cant lleu
  enamorada,
  la merla en el jardí;
  tremola l'aire
  d'aquest flameig subtil
  i el matí sobre com una rosa
  al sol de l'alegria.
  
  No em preguntis, amor,
  per què t'estimo
  però podria dir-te
  que és  el fluir de la font,
  o el de la branca
  o aquell respir
  quan l'aire passa...
  
  Ai flama viva i font assaciant,
  ai dols misteri
  que per seva m'ha pres
  i ja no em deixa...
  
  Desgrano el meu cant greu
  enamorada,
  perquè el sento dins meu
  amb el cant a mig dir...
  
  Amàlia Casajoana
  18/12/17