Desgrana el seu cant lleu
enamorada,
la merla en el jardí;
tremola l'aire
d'aquest flameig subtil
i el matí sobre com una rosa
al sol de l'alegria.
No em preguntis, amor,
per què t'estimo
però podria dir-te
que és el fluir de la font,
o el de la branca
o aquell respir
quan l'aire passa...
Ai flama viva i font assaciant,
ai dols misteri
que per seva m'ha pres
i ja no em deixa...
Desgrano el meu cant greu
enamorada,
perquè el sento dins meu
amb el cant a mig dir...
Amàlia Casajoana
18/12/17
Signup
Login
Amalia
