Ens caldrà mudar potser la vida,
però és just la vida
la que ens muda constantment
a desgrat de la nostra resistència,
fins que ve un dia
que ens transforma a fons, del tot,
branca i arrel més fonda
i aleshores anem més lluny que mai.
I com ocells que habiten
però que emigren
o com les ones que rodolen sempre enllà
alguna cosa ens mou en moure'ns
o sense moure'ns,
en la vetlla o en el son,
en el repòs o en la impaciència
alguna cosa ens cava i ens extreu
tots els colors i tots els sons
com en la fulla,
i és com si féssim camí capa un lloc
on ja no hi ha camins, i només lloc!
Amàlia Casajoana
12/12/17
Signup
Login
Amalia
