Vine, foc, parlarem tu i jo,
obrim les cambres,
obrim els oceans,
escoltem els abismes
car la nit conté més nit,
i la llum,
llum més abrupta.
Hem vist el mar, proper llunyà
amb ones clares, blanques, vincladisses,
que s'erigeixen i després s'engrunen
dins el moviment fervent
i constant de la inconstància.
Obertes clarós
abraçades a cada floc que s'alça,
astres naufragats, bressats a la deriva
i nits minaires que caven més nit.
Dins la fonda llum silenciosa,
llacs d'alè en l'aire que fulgura,
els vels i els tels dels horitzons,
el fora i el dins i el dins a fora.
Vine foc... i parlem!
Amàlia Casajoana
29/12/17
Signup
Login
Amalia
