En la negra nit,
quan de les platges mudes
et criden les sirenes
on el silenci llaura l'incessant lament
el vivent sense parar ha de fer via
cap a l'il·limitat per trobar el límit,
i en les coses perdre's.
I enllà , lluent, veiem el cercle,
inexistent, profund, rebent,
i dins el cercle
els nostres ulls que ens miren,
i ens recorden irrefutables i exigents
que entre l'a prop i el lluny
es mou tot l'acte.
Entre l'abans i el després
caminen cap a l’obert cap a l’incert
perquè actuar de sempre
fou la tasca més feixuga
i tanmateix ,
el destí més sorprenent!
Amàlia Casajoana
30/11/17
Signup
Login
Amalia
