Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• EN AQUEST BUIT DE TU

  L'insòlit d'aquest gest d'ara no és la sorpresa
  sinó el risc que pot desfermar la ira dels déus que,
  tal vegada han estat condescendents
  mentre els giraves obstinat l'esquena.
  
  Sempre, és clar, hi ha camí per la fugida,
  l’avalen prou recursos mentre el jo
  entre papers és per o és abandonat en via morta;
  l'engany enginyós i l’oblit
  és la teranyina que l'atrapa en la por i el victimisme.
  
  Malgrat això, el subtil Jo,
  es resisteix a la teva desídia
  i en silenci et mira amb absoluta tristesa
  des d'un estrany crepuscle de presències.
  
  Però l'amor
  no manté mai l'espera del desig a experimentar-se
  i cap vida no és capaç d’encegar-lo  i seduir-lo tant
  com la que viu ara en aquest buit de tu!
  
  Amàlia Casajoana
  20/10/19

• MOLT MÉS SENZILL

  Lluny de tot i en solitud
  venim de la claror i anem a la claror.
  
  A la riba del temps
  la veu que em repeteix fonda i clara,
  proclama vida!
  
  Molt més enllà dels límits i de l'ombra
  d'aquest ocell
  que vola tan enlaire i tan endins
  tot ens uneix.
  
  L'hoste insòlit no ve de lluny,
  tot és molt més senzill.
  
  Compartim secrets i silencis
  en somnis i petjades fins que ens engoleix
  un mateix tel de boira.
  
  Amàlia Casajoana
  13/8/19

• COM LA VOLTA D'OR

  Nit de l'absència cambra de l'obert
  sense nom fulgura memòria i no-res.
  
  Com la volva d'or dintre l'or
  sola amb el tot i dins el tot, sola
  mentre la llum m’embolcalla
  en mig de miralls.
  
  Amàlia Casajoana
  24/8/19

• ELS TENTACLES D'UN GRAN POP

  Quan el desordre ja no té sentit
  i el temps és un enorme ocell immòbil,
  dins un profund pou d'incertesa,
  la gent d'un petit país
  vol ser genuïna des de la concordança.
  
  Tal vegada el més translúcid
  sigui l'ombra,
  que des del llot s'allargassa
  com els tentacles d'un gran pop,
  que sense cap pudor
  esquinça del fons dels ulls
  la llum on creixen anhels de llibertat!
  
  Amàlia Casajoana
  15/10/19

• L'ENDEMIG D'UNA VIDA

  Trec el cap al carrer i ningú m'hi espera.
  
  Al  llunys m'ha semblat veure com el travessava
  un vell centaure amb pas calmós,
  quan ha observat que ningú se'l mirava
  ha plorat de tristesa.
  
  No hi ha més drama que el que es configura
  en l'endemig d'una vida.
  
  En ella, tot és incert,
  però el desig perdura des del profund
  com un fosc embruix de solitud
  i un llac immens de vida!
  
  Jo vaig i vinc de mi, per aquest pont de somnis
  en ells i amb ells la vida continua,
  qui sap si mentre el travesso
  l'atzar em fa partícip del seu misteri.
  
  Amàlia Casajoana
  9/10/19

• LA POLS DELS ANYS

  Aquesta atmosfera de tardor
  enterboleix i allunya els horitzons
  fent més precisa la teva imatge
  retallada damunt el gris fred de la tarda.
  
  Amb una certa derrota, veus com se t'escapa el temps
  i no pots recuperar allò que has viscut
  perquè la pols dels anys ho desdibuixa i esmicola.
  
  Nostàlgic, preguntes a l'altre tu:
  
  Potser és aquesta tossuderia meva
  la que m'ha convertit en aquest personatge hieràtic
  que malviu
  entre la por terrible de veure's nu
  i l’escandalós desig de despullar-se?
  
  Amàlia Casajoana
  3/10/19

• LA NUESA DEL MOMENT

  En mig de somnis i records,
  aquest estiu
  el vull guardar en  clau d'adagi.
  
  Per primera vegada,
  cap ocell va deturar el vol
  quan contemplava 
  com s'allargassaven crepuscles i aurores.
  
  En uns instants on tot respirava misteri
  el món en va envair sense cap violència.
  
  Dins la nuesa del moment
  m'endinso en el secret
  d'aquell tendríssim jo que tinc als dits.
  
  Amàlia Casajoana
  13/8/19

• EL TO MÉS TRIST

  Just al caire del buit,
  la veu sempre reprèn el sorprenent ritme
  que enllaça l'absència amb l'absència.
  
  Així creix la lenta melodia,
  que esdevé incerts cossos de llum
  rere el gran buit del vaivé d'una vida.
  
  Per la veu que convida a no dir res
  val més pensar com un únic moviment
  d'una tal volta llarga s'infonia
  que el temps,
  sàviament sap interrompre
  quan ha assolit el to més trist de la vida.
  
  Amàlia Casajoana
  6/10/19

• LA VIDA

  No vulguis ignorar
  la subtil teranyina que t'envolta
  i que tu mateix has anat teixint.
  
  Tot crida a viure
  aquest futur de dubtes i d'incerteses,
  però seràs allò que vulguis ser.
  
  La vida és com un got ple a vessar
  que has de beure, només així,
  podràs apreciar l'amor que està en el fons.
  
  No oblidis però, 
  que la vida només s'expressa vivint-la,
  sinuosa, s'hi adapta a tots els camins
  per desvetllar-te del somni.
  
  Amàlia Casajoana
  14/8/19

• TORNES A TU

  Ho saps molt bé!
  L’amor s'ha consumit en un absurd encaix
  de ritmes impossibles
  i t'ha deixat un regust trist,
  i una fredor que no provoca esgarrifances
  sinó l'ofec de si mateix.
  
  Tornes a tu per compartir el reducte de foscor
  que cautament t'imposes,
  no et fa falta res més que una ombra lleu
  que, prudentment,
  et compassi la vida que vols viure.
  
  No és pas cert que ja no et tempti res;
  et temptes tu mateix
  i la secreta fidelitat jurada davant ningú.
  
  Et sorprèn doncs,
  que el retorn tingui aquest gust agredolç?
  
  Amàlia Casajoana
  25/8/19

• JUGANT NET

  Un altre cop
  he repintat en cura els propòsits,
  que ja s'escrostonaven.
  
  Amb les parpelles closes
  un cop més tiro els daus buscant respostes.
  
  Oberta a tota mena de sorpreses,
  veig incorporat el meu ponent d'absències;
  aquell ocell llunyà que sempre m'acompanya.
  
  Sacsejant les ales em diu:
  que et sembla si jugues net!
  
  Estre ell i jo, marco espai, després de tot,
  tal vegada, només sigui,
  un ombra en un racó de la memòria.
  
  Oblidar-me serà el més assenyat.
  
  No obstant això,
  com qui se sent atret per un abisme,
  enyoro el que no he estat
  i sé, que algun dia,
  hauré de llançar-m'hi!
  
  Amàlia Casajoana
  15/8/19

• TOT ÉS POSSIBLE

  
  Per tu, tot és record o pregunta.
  Perquè en fas una absència del teu present?
  
  T'imagines si aprenguessis a somriure
  sense fer a miques
  els subtilíssims miralls de somni?
  
  Qui sap si aleshores, una tarda qualsevol,
  retrobessis el nen que vas ser, i amb ell,
  la tendresa d'un bes.
  
  Aquest home de fang collit al fons d'un pou,
  tal vegada tornaria a renéixer
  amb llum a la mirada.
  
  Verbalitzo el pensament i em dic:
  tot és possible!
  
  Alhora una finíssima pluja
  fa esclatar flors,
  on abans, creixien herbes amargues.
  
  Amàlia Casajoana
  8/9/19

• SÉ QUI ÉS

  Per la volta sobtada d'aquesta tarda,
  el temps s'encalma a l’encordat del vent.
  
  De l'altra riba estan d'aquesta espera,
  algú crida el meu nom. 
  
  Sé qui és, però no vull que la boia dels records
  empleni d'inquietud la quietud de l'aire
  i responc a l'únic mirall cert que em representa.
  
  Altra volta,
  els capvespres lluminosos d'estiu s'allunyen,
  i retorna aquella atmosfera poètica de la tardor,
  que em convida assaborir l'apropià solitud.
  
  Potser són els canvis de la natura que en fa veure
  que no sempre es viu amb una certa pau,
  sovint, l'aiguabarreig dels efectes provoca tumult.
  
  Aleshores, cal esporgar les blanques dels éssers de toll,
  perquè no s’ofegui la claror.
  
  Amàlia Casajoana
  11/9/19

• COLORS DE FRUITA NOVA

  Tal vegada és massa aviat per parlar d'alegria,
  però tot allò que m'aflora, té colors de fruita nova.
  
  No desfaré camí;
  els anys viscuts són un mirall opac
  i al lluny
  el temps desvetlla en tot insòlites remors,
  i és un gran llac de fondes transparències
  en què tot s'il·lumina i es revela la bellesa.
  
  Aleshores, ressona una veu fonda i clara
  que proclama vida
  més enllà de la llum que giravolta.
  
  En aquest moment, em sento vibrar
  sobre els dolls d'aigua brogent del somni!
  
  Amàlia Casajoana
  30/9/19.

• L'ALTRA BANDA DE LA MÀGIA

  Que penses que pot dir-te aquest altre
  que et mira des del mirall?
  
  En veure't la seva expressió
  s'ha tornat més cantelluda,
  com si participes, a desgrat, teu potser,
  de l'agressiva tensió que t'envolta.
  
  Dirà, d'on vens?
  Has posat anys però no ets pas més feliç!
  
  Més decebut que trist, tanques els ulls
  i veus que un altre cop 
  has guardat els colors de la il·lusió
  al calaix més absurd de la memòria.
  
  Tal vegada, amb el temps,
  es desdibuixarà el rostre del mirall
  però quedarà el jo perdut a l'altra banda de la màgia.
  
  Amàlia Casajoana
  25/8/19

• LA FONDA ESGARRIFANÇA

  Aquesta tarda, per les branques dels arbres
  en llangueix un teixit molt fràgil de claror.
  
  De sobte, s'escolta com borda un gos
  amb una certa nostàlgia,
  tal vegada a l'espera d'una nit sense estrelles.
  
  Ho pot ser, m'ho imagino. No ho sé!
  
  Absorta amb els seus lladrucs, hem fong amb aquella claror,
  hi ha l'estímul secret d'un desig,
  empenyo les veles dels records fins al port de l'oblit.
  
  Com si volgués sé observada,
  una lleu transparència de l'aire decanta la claror
  i en magnifica les arestes de la llum.
  
  Ho preng com un signe d'atenció, 
  i des del més íntim em dic:
  de quina tarda de mi estic fugin per retrobar-me?
  Que em quedarà d'aquest setembre fal·laç
  incitador de somnis i miratges?
  
  Una tendresa que no més desconeguda
  fa tremolar subtilment les fulles dels arbres,
  que fins tancant els ulls,
  en puc percebre la fonda esgarrifança.
  
  Amàlia Casajoana
  25/9/19

• DES D'ON ET PENSO

  Ara, per aquest somni insòlit 
  que res no em feia pressentir,
  retrobo no tan sols la teva absència,
  sinó la fonda presència de l'ombra
  que em reposa per sempre
  al fons dels ulls.
  
  Tot és mirall subtil des d'on et penso.
  
  Anem doncs a plena llum sense gens de por,
  fins on la ratlla de l'obscur ens engoleixi
  més enllà dels pensaments
  on els horitzons facin clars els somnis.
  
  Amàlia Casajoana
  22/8/19

• PENSO EL CAMÍ

  Només allò que ens és íntim sobreviu.
  Tan sols l'imaginari,
  converteix el fer i desfer,
  en una altra lucidesa audaç i punyent.
  
  Tots els miralls fan ombra a la meva ombra,
  em busco més ençà dels sentits
  perquè hi ha sempre algun íntim espai de mi,
  que em manca.
  
  Capgiro el temps i amb records no viscuts
  descric l'espai que ara mateix m'encercla
  com un foc que no és foc, però que crema.
  
  Allò que només puc dir-me en veu molt baixa,
  ressona temps enllà a ple misteri
  i altre cop, sento un encès desig de viure.
  Agosarada, penso el camí i el faig!
  
  Amàlia Casajoana
  16/9/19

• RES NO ÉS EN VA

  Perdura tant la veu
  que et fa basarda de parlar en el silenci.
  
  D'ací a un any,
  la pell que hi ha tocat la tendresa l'hauràs mudat.
  Pot ser, que per conèixe-te,
  cal que et perdis en la nit sense albada
  
  Sé que viure
  és com un somni breu, més sé també
  que hi ha grans rius d'amor que t'esperen.
  
  Penso que res no és en va;
  tot allò que dius i que fas, no es perd.
  
  A desgrat
  portes la desídia a l'ombra àrida dels somnis,
  però, si expresses un desig,
  m’entres de nit et vetlla la fredor de les estrelles,
  tot sol,
  escoltaràs el cant de les sirenes.
  
  Amàlia Casajoana
  23/9/19

• UN VIDRE DE COLORS

  No hi ha ni lluny ni a prop,
  de forma màgica, tot vibra en un mateix dring
  i en un sol foc s'arbora.
  
  Aquesta veritat que ara et torba,
  cou a foc lent les herbes de l'oblit.
  
  Saps tan bé com jo
  que tota relació és una porta oberta a l'incert,
  malgrat això, no et parlaré del que hem perdut;
  però sí que et diré el que hem guanyat:
  
  Un pam de món
  i un vidre de colors per contemplar-lo.
  
  Aprofundir en l'amor,
  és com mirar la llum dels colors a través del cristall,
  són més nítids, però, si no hi estàs bregat, t'enlluernen
  i fam més densa la foscor.
  
  Procura, si pots, de no confondre mai
  anhel amb posseir,
  ja que molts miralls, no fan pas més horitzó.
  
  Tanmateix, pot ser que un gest, rebli tota una vida,
  però no et pot retre tots els colors perduts.
  
  Amb això, vull dir-te, que no esperis prodigis i senyal,
  ni el gest sublim que ho justifiqui.
  
  Deixa que el temps faci el seu curs,
  observa com al capvespre s'aquieta la llum
  i revenen els color purs a través del cristall.
  
  Amàlia Casajoana
  16/8/19