No hi ha ni lluny ni a prop,
de forma màgica, tot vibra en un mateix dring
i en un sol foc s'arbora.
Aquesta veritat que ara et torba,
cou a foc lent les herbes de l'oblit.
Saps tan bé com jo
que tota relació és una porta oberta a l'incert,
malgrat això, no et parlaré del que hem perdut;
però sí que et diré el que hem guanyat:
Un pam de món
i un vidre de colors per contemplar-lo.
Aprofundir en l'amor,
és com mirar la llum dels colors a través del cristall,
són més nítids, però, si no hi estàs bregat, t'enlluernen
i fam més densa la foscor.
Procura, si pots, de no confondre mai
anhel amb posseir,
ja que molts miralls, no fan pas més horitzó.
Tanmateix, pot ser que un gest, rebli tota una vida,
però no et pot retre tots els colors perduts.
Amb això, vull dir-te, que no esperis prodigis i senyal,
ni el gest sublim que ho justifiqui.
Deixa que el temps faci el seu curs,
observa com al capvespre s'aquieta la llum
i revenen els color purs a través del cristall.
Amàlia Casajoana
16/8/19
Signup
Login
Amalia
