Just al caire del buit,
la veu sempre reprèn el sorprenent ritme
que enllaça l'absència amb l'absència.
Així creix la lenta melodia,
que esdevé incerts cossos de llum
rere el gran buit del vaivé d'una vida.
Per la veu que convida a no dir res
val més pensar com un únic moviment
d'una tal volta llarga s'infonia
que el temps,
sàviament sap interrompre
quan ha assolit el to més trist de la vida.
Amàlia Casajoana
6/10/19
Signup
Login
Amalia
