Per la volta sobtada d'aquesta tarda,
el temps s'encalma a l’encordat del vent.
De l'altra riba estan d'aquesta espera,
algú crida el meu nom.
Sé qui és, però no vull que la boia dels records
empleni d'inquietud la quietud de l'aire
i responc a l'únic mirall cert que em representa.
Altra volta,
els capvespres lluminosos d'estiu s'allunyen,
i retorna aquella atmosfera poètica de la tardor,
que em convida assaborir l'apropià solitud.
Potser són els canvis de la natura que en fa veure
que no sempre es viu amb una certa pau,
sovint, l'aiguabarreig dels efectes provoca tumult.
Aleshores, cal esporgar les blanques dels éssers de toll,
perquè no s’ofegui la claror.
Amàlia Casajoana
11/9/19
Signup
Login
Amalia
