Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• LA LLARGA TRAVESSIA

  Nàufrag de terra ferma,
  has compartit amb tu mateix
  la llarga travessia.
  
  Però et sorprèn que el retorn
  tingui aquest gust agredolç,
  que sovint torna a la boca.
  
  Ara que vols de tu?
  
  Culminar alguna cosa
  té el seu risc afegit de tristesa,
  o, si més no, d'enyorosa malenconia.
  
  Molts cops,
  recuperar la llibertat no vol dir abandonar,
  sinó replantejar la solitud.
  
  Aleshores,
  pot ser que el més proper a la saviesa,
  tret del silenci,
  sigui la plenitud que dóna ser un mateix.
  
  Amàlia Casajoana
  14/8/19

• PELL I SENTIMENT

  Un matí qualsevol,
  des de la trista permuta del mirall,
  pot ser que el fil de plata d'un afany
  et porti al cor del temps. Si el temps té cor!
  
  Tal vegada des d'aquest indret et preguntis:
  ara on puc anar amb ningú per companyia?
  I et decebi haver perdut tanta primícia i deferència.
  
  Fet un garbuix, constates que pell i sentiment,
  no han tingut la noblesa mínimament exigible.
  
  D’aquest joc aspre de fracàs i renuncia,
  són molts els que en diuen "viure".
  
  Altre cop, la recança i el misteri
  serà l'incert senyal que s'insinua
  com un miratge enllà de l'horitzó
  quan el sol fa prodigis amb les dunes.
  
  Amàlia Casajoana
  18/9/19

• CAP BARCA MAI TOCA PORT

  Ajustaràs la porta amb molta cura,
  procurant no fer soroll ni tan sols amb el pensament
  per no pertorbar el convidat d'honor que llampeguejant,
  seu al tron de la sala.
  
  Aquest encara ets tu, i d'ell en pots aprendre
  sense renunciar al que més estimes de tu mateix.
  
  El tems i les vivències t'han fet si més no, més divers;
  ara a cada arruga de la pell, que són moltes,
  hi pots llegir records, i rutes, i prodigis;
  et pot servir d'ajuda no pas per assajar un retorn,
  sinó per confirmar la lúcida tristesa
  que per tu ha estat sempre un descans.
  
  Creu-me, l'ara i aquí són una gran fal·làcia;
  cap barca mai toca port.
  
  Amàlia Casajoana
  27/8/19

• JUGO A VIURE

  Tot, envelleix, i mort per renovar-se;
  és així com la vida expressa el seu misteri
  i en referma la bellesa.
  
  Perquè no hi ha cap sentiment
  contrari al sentiment,
  ni cap amor que l'amor contradigui.
  
  Jugo a viure, només!
  
  La incertesa s'esvaeix,
  quan has descobert, que pots tancar els ulls
  i fer de l'amor,
  l’antídot que t’allibera de temors i angoixes,
  i et fa clars els horitzons del somni.
  
  Amàlia Casajoana
  7/9/19

• NUA POTSER SERÉ MÉS JO

  Hi ha massa món darrere cada signe
  i poc espai per guardar-hi els records.
  
  Sigui com sigui, l'altre i jo,
  ens perdrem junts qualsevol vespre,
  i per comprendre ja no li caldran paraules,
  en tindrà prou
  amb la llum que em quedi
  al fons de la mirada.
  
  Nua, potser seré més jo,
  i em vull imaginar, que tard o d'ora,
  en algun racó de l'ànima,
  trobaré un altre cop
  la bellesa i la tendresa oblidada.
  
  Amb els ulls ven oberts,
  contemplo amb admiració, com la nit engoleix,
  el que potser només he somiat.
  
  Amàlia Casajoana
  15/8/19

• NO SABRIA DIR-TE QUAN

  D'aquest no-res on ara en trobo
  en naixeran aurores.
  
  A través del mirall de les paraules
  llegeixo el temps que no té res d'unívoc
  i em pregunto:
  
  Quan tornarà a ser primavera
  per despenjar d'altres paraules i construir poemes?
  
  Com pots veure, ara escric més per tu que per mi,
  o potser no, qui sap!
  
  Al cert és, que alguna cosa ha canviat
  que no endevinen els endevins.
  
  No sabria dir-te quan,
  un capvespre potser, melangiós i tebi,
  o bé un matí de diumenge amb falciots brunzents.
  
  No salto enrere, creu-me, tota jo sóc diferent,
  ara em deixo portar pel llom del vent
  mentre lliuro la pols d'una mirada al temps.
  
  Amàlia Casajoana
  24/8/19

• PENSANT-TE

  Qui sap si el temps aquietat i tebi
  m'ha mudat la sang en aigua dolça.
  No ho sé!
  
  Però vull que sàpigues
  que he canviat la pell altra vegada
  i ara crec més que mai
  amb una vida plena de clarós.
  
  Aleshores, em dic, jo era una altra,
  que lliurava combats contra cent monstres
  a l'ombra negra dels somnis envellits.
  
  Ara, pensant-te,
  heus ací que t’estimava,
  tan senzill com això!
  
  Amàlia Casajoana
  12/8/19

• PEL VENT DELS ANYS

  Enyoro el so d'una altra quietud
  que recordo en aquest buit de mi.
  
  Cap vida no és capaç de captivar i seduir
  com la que es viu portes endins d'una mateixa.
  
  És el vent de l'amor qui et fueteja el rostre,
  i t'encén la mirada, mentre es desvetlla l'ànima!
  
  Una onada de tendresa em fa tancar els ulls
  i veig un altre cop
  com dansen colors on tot era foscor.
  
  Segura de mi mateixa,
  m'abandono al ritme compassat d'una pluja fina d'estiu,
  i em deixo emplenar pel vent dels anys.
  
  Amàlia Casajoana
  9/9/19.

• COM UN SOMNI

  Breu i lluminós, ha estat l'estiu.
  
  Com un somni s'ha esvaït per sempre
  i ara quan torno sola d'enlloc,
  tot em sembla estrany.
  
  Fins i tot em sorprèn, la insòlita  quietud
  d'aquesta pau
  que de nou em confereix una certa harmonia.
  
  Amàlia Casajoana
  12/8/19

• QUIN JOC LA VIDA!

  Una olor d'herba fresca
  em va fer recordar d'altres temps:
  en “estat alfa”,
  mirava al punt més llunyà esperant
  que es desdibuixessin els blaus de la tarda.
  
  Quin joc, la vida,
  que sempre encén insòlits senyals d'alerta!
  
  Tots els miralls per reflectir l'incert,
  i no obstant això, la meva mirada,
  es perdia més enllà de l'horitzó.
  
  Encara ara, quan s'amaga la llum blava
  més enllà dels límits del crepuscle,
  en deixo arrossegar pels somnis.
  
  En aquell moment la llum i l'ombra es besen,
  i jo, em sento tan a prop de la seva fugaç unió
  que percebo la inquietud que vibra en cada fulla,
  i veig, com creixen roses a l'erm.
  
  Amàlia Casajoana
  26/8/19

• UN MES DE MAIG

  Devia ser un maig plujós
  amb gust de prunes verdes.
  
  Què hi fa, ara, saber el temps!
  
  Ai!, si haguéssim sabut llegir els senyals
  abans de qualsevol projecte
  de roses o de vent.
  
  Si aleshores ens haguéssim estimat
  pel sol fet d'estimar, ara,
  brollaria l'amor amb la força de l'aigua.
  
  Com jo, tal vegada ja saps,
  que hi ha un pas molt estret
  fins a trobar el cabal de l'amor.
  
  Pot ser  però, que amb el temps, casualment, 
  trobem un altre maig per construir horitzons,
  on el vent,
  no hi desfulli les roses!
  
  Amàlia Casajoana
  14/8/19

• AGOST

  Ara que l'agost bat els seus metalls,
  jo em refugio en mi mateixa.
  
  En una lànguida i dolça deixadesa,
  torno a percebre la plenitud del temps;
  llavors tanco els ulls per descobrir
  que hi ha darrere aquesta paret llisa de la fosca.
  
  El misteri m'atrau!
  però no vull perdre aquell encant ingenu
  que perdura al fons secret de la memòria.
  
  Les fites i els retorns no em són entranyes,
  tornaré al mateix paisatge i el veuré diferent,
  perquè el somni, serà un altre, des d'un altre miratge
  que encén i meravella.
  
  Tot escoltant un adagio, tal vegada em diré:
  tant és qui m'acompanyi en el camí!
  
  Aleshores, amb complaença, tancaré els ulls
  mentre que assaboreixo la solitud.
  
  Amàlia Casajoana
  27/8/19

• TOT ES SABUT

  Tan solemne el crepuscle
  i la fonda i negra nit l'engolirà.
  
  El joc en aquest punt
  no imposa cap renúncia,
  hi haurà només la nosa del record;
  un llac perdut
  al fons de la memòria.
  
  Més enllà, un raig de sol,
  desvetllarà la màgia de la vida.
  
  Tot és sabut, però alhora tan nou!
  
  Davant aquesta meravella
  em pregunto:
  
  de qui deu ser la veu que es pot percebre
  quan en la fosca esclaten els colors?
  
  Amàlia Casajoana
  12/8/19

• TU QUE TENS?

  Sovint, viure és xuclar-se cap a dintre
  i veure com la pell del sentiment
  s'arruga i es marceix com una fulla.
  
  Desvia el cor d'aquest vent
  que t'amara d'insòlites certeses
  i t'emplena de borra
  les múltiples butxaques del record.
  
  La solitud se'n fa mirall de tu
  i l'home de fusta que hi veus reflectit
  et preguntarà: tu que tens?
  
  I li diràs:
  un present de paper
  que s'arruga a les mans, i un futur tan imprecís
  com les ratxes del vent de primavera.
  
  I doncs, aixeca't i dibuixa un horitzó
  a mig camí de la raó i el somni.
  
  Però recorda això si vols comprendre
  alguna de les coses que et passen.
  
  Quan s'acabi l'hivern tornarà a ser primavera!
  
  Amàlia Casajoana
  11/8/19

• BARRETS DE FLORS

  Tots els secrets que sabíem
  no fan una embosta de música
  i alguna tarda haurem de netejar els miralls
  del blau deliqüescent de les cançons,
  nobles potser, però massa sabudes.
  
  No vull conservar res que cridi la memòria
  per no torbar el silenci d'aquest nou camí.
  
  El secret el podem compartir com abans,
  sense cap mena de por,
  potser, perquè no hi ha secret.
  
  Ara observa i mira amb atenció
  perquè l'estiu és un temps capitós
  on pots veure barrets de flors
  protegint la pell dels somnis.
  
  Amàlia Casajoana
  31/7/19

• NOMES HE SOMIAT

  Recuperar l'ordre del més quotidià,
  pot ser
  un molt plàcid exercici d'estil
  que posi a prova
  moviments i reflexos,
  tal vegada mig oblidats pel desús.
  
  Ara, faig d'angle insoli't de llum.
  
  Torno enrere, per no perdrem del tot
  i em faig forta
  al racó més obscur de la memòria.
  
  A poc a poc
  l'oblit em farà veure
  que potser només he somiat.
  
  Amàlia Casajoana
  30/7/19

• TOT SERA POC

  D'aquest amor,
  demà, no en parlis amb ningú, 
  cal que sigui un afer personalíssim.
  
  Potser un somni
  de records i d'esperances,
  de dubtes i silencis.
  
  Ara ja és demà
  i no escalfa el foc d'ahir,
  hauràs de fer foc nou.
  
  Del gran silenci ençà esdevindrà camí.
  
  Tot serà poc
  perquè no mudi el foc en cendres
  o be faci minvar
  l'embranzida de viure i d'estima.
  
  Amàlia Casajoana
  29/7/19

• EL GRAN SILENCI

  Tot i el teu posat innocent i perplex,
  tornes a ser si fa o no fa on eres;
  una mica més vell, és clar,
  tot i això encara creus en quatre idees.
  
  Tanmateix, és fatigós nadar contra corrent
  sobretot quan constates, que tant d'esforç
  no t'ha allunyat a penes
  del lloc que havies assolit.
  
  Que penses fer aleshores?,
  assajar tal volta per desviure l'inefable,
  o quedar embadocat
  davant d'aquell joc de miralls
  que ningú no s'explica?
  
  Et vull dir que el far és lluny,
  en un paratge agrest
  d'una bellesa abrupta i colpidora.
  
  Resulta molt difícil arribar-hi
  però compensa l'esforç,
  poder escoltar el gran silenci.
  
  Amàlia Casajoana
  26/7/19

• DAVANT LA LLUM

  He estès el llenç de l'amor a la paret
  i he agitat les mans davant la llum.
  
  L'ombra que es projectava
  era com un estranyíssim mirall
  on podia llegir signes i xifres,
  m'he esglaiat de la nova lucidesa.
  
  Ara potser sento lliscar
  dofins per la pell del record
  per arrancar delicadament
  l'arrel de la memòria.
  
  Amàlia Casajoana
  25/7/19

• NO REPETEIX MAI EL MATEIX SO

  Ara que ja no puc dir-te coses subtils a la impensada,
  subratllaré qualsevol coincidència
  per sorprenent i lleu que sigui.
  
  Més enllà dels límits que coneixes,
  tens por de caure en el buit
  i t'aferres a les fustes corcades dels records.
  
  Tanmateix, et vull dir, que tots els records plegats
  són una gota d'aigua dins una mar immensa
  que no repeteix mai el mateix so.
  
  Tot es mesura des d'aquest present que tens
  i és un ocell agosarat i viu
  que vola tan enlaire i tan endins
  que t'omple d'immensitat.
  
  Amàlia Casajoana
  17/7/19