Una olor d'herba fresca
em va fer recordar d'altres temps:
en “estat alfa”,
mirava al punt més llunyà esperant
que es desdibuixessin els blaus de la tarda.
Quin joc, la vida,
que sempre encén insòlits senyals d'alerta!
Tots els miralls per reflectir l'incert,
i no obstant això, la meva mirada,
es perdia més enllà de l'horitzó.
Encara ara, quan s'amaga la llum blava
més enllà dels límits del crepuscle,
en deixo arrossegar pels somnis.
En aquell moment la llum i l'ombra es besen,
i jo, em sento tan a prop de la seva fugaç unió
que percebo la inquietud que vibra en cada fulla,
i veig, com creixen roses a l'erm.
Amàlia Casajoana
26/8/19
Signup
Login
Amalia
