D'aquest no-res on ara en trobo
en naixeran aurores.
A través del mirall de les paraules
llegeixo el temps que no té res d'unívoc
i em pregunto:
Quan tornarà a ser primavera
per despenjar d'altres paraules i construir poemes?
Com pots veure, ara escric més per tu que per mi,
o potser no, qui sap!
Al cert és, que alguna cosa ha canviat
que no endevinen els endevins.
No sabria dir-te quan,
un capvespre potser, melangiós i tebi,
o bé un matí de diumenge amb falciots brunzents.
No salto enrere, creu-me, tota jo sóc diferent,
ara em deixo portar pel llom del vent
mentre lliuro la pols d'una mirada al temps.
Amàlia Casajoana
24/8/19
Signup
Login
Amalia
