Hi ha massa món darrere cada signe
i poc espai per guardar-hi els records.
Sigui com sigui, l'altre i jo,
ens perdrem junts qualsevol vespre,
i per comprendre ja no li caldran paraules,
en tindrà prou
amb la llum que em quedi
al fons de la mirada.
Nua, potser seré més jo,
i em vull imaginar, que tard o d'ora,
en algun racó de l'ànima,
trobaré un altre cop
la bellesa i la tendresa oblidada.
Amb els ulls ven oberts,
contemplo amb admiració, com la nit engoleix,
el que potser només he somiat.
Amàlia Casajoana
15/8/19
Signup
Login
Amalia
