Un matí qualsevol,
des de la trista permuta del mirall,
pot ser que el fil de plata d'un afany
et porti al cor del temps. Si el temps té cor!
Tal vegada des d'aquest indret et preguntis:
ara on puc anar amb ningú per companyia?
I et decebi haver perdut tanta primícia i deferència.
Fet un garbuix, constates que pell i sentiment,
no han tingut la noblesa mínimament exigible.
D’aquest joc aspre de fracàs i renuncia,
són molts els que en diuen "viure".
Altre cop, la recança i el misteri
serà l'incert senyal que s'insinua
com un miratge enllà de l'horitzó
quan el sol fa prodigis amb les dunes.
Amàlia Casajoana
18/9/19
Signup
Login
Amalia
