Ajustaràs la porta amb molta cura,
procurant no fer soroll ni tan sols amb el pensament
per no pertorbar el convidat d'honor que llampeguejant,
seu al tron de la sala.
Aquest encara ets tu, i d'ell en pots aprendre
sense renunciar al que més estimes de tu mateix.
El tems i les vivències t'han fet si més no, més divers;
ara a cada arruga de la pell, que són moltes,
hi pots llegir records, i rutes, i prodigis;
et pot servir d'ajuda no pas per assajar un retorn,
sinó per confirmar la lúcida tristesa
que per tu ha estat sempre un descans.
Creu-me, l'ara i aquí són una gran fal·làcia;
cap barca mai toca port.
Amàlia Casajoana
27/8/19
