He estès el llenç de l'amor a la paret
i he agitat les mans davant la llum.
L'ombra que es projectava
era com un estranyíssim mirall
on podia llegir signes i xifres,
m'he esglaiat de la nova lucidesa.
Ara potser sento lliscar
dofins per la pell del record
per arrancar delicadament
l'arrel de la memòria.
Amàlia Casajoana
25/7/19
