Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• EN LABERINT D'AURORES

  
  Per la finestra penetra a dolls
  l'aigua brogent dels somnis.
  Mentre transcorre el temps,
  plena de mi i de tot,
  alço la copa i brindo per ells.
  
  Val més que ho sapigueu:
  massa sovint, girem els ulls enrere,
  i el gest traeix
  i l'enyor, voraç, ens xucla la mirada
  i ens gela el moll del sentiment.
  
  De totes les solituds, aquesta
  és la més fosca, persistent i amarga.
  
  No hi ha miralls opacs,
  car pel neguit podem baixar al profund
  en què vida i no vida mesclen les seves aigües
  en laberint d'aurores.
  
  Amàlia Casajoana
  16/7/19

• TOT EL QUE SE

  És tan subtil
  la ratlla que separa la llum de l'ombra
  que em confonc sovint.
  
  La vida és tot allò que ens passa
  mentre fem altres plans,
  però només allò que és íntim sobreviu.
  
  Tot el que sé
  ho he après en un instant,
  un sol instant íntim,
  on un vent suau ha dispersat les ombres.
  
  La llum que ara mateix m'abraça,
  és com un foc que no és foc,
  però que em crema.
  
  Amàlia Casajoana
  15/7/19

• TAL VEGADA SERIA TEMPTAR ELS DÉUS

  De quina tarda de mi he fugit per retrobar-me?
  De sobte la tarda s'ha entelat;
  darrere els vidres capcinegen els arbres indolents
  i el sol, a ullades lentes,
  n'allargassa càlidament les ombres.
  
  Ara reposo i escolto el dring llunyà d'una campana
  perduda en els fondals de la memòria,
  mentre parlem d'oblit, jo i la meva ombra,
  cau un vel inesperat de nit damunt d'ell.
  
  Tanmateix, la nit no és la mort ni és la vida,
  sinó un vidre molt fràgil del destí.
  
  Rere el gran buit, que poc que pesa el cos
  quan el silenci se n'apodera dolçament i el gronxa.
  
  Fer etern aquest instant
  tal vegada seria temptar els déus,
  però el cor, calmat,
  no vol trencar l'embruix d'aquest silenci.
  
  Amàlia Casajoana
  10/7/19

• PER DIR-HO CLAR

  No s'esmena la vida ja viscuda,
  val més refer-la de nou
  i oblidar-se'n després.
  
  Per dir-ho clar:
  els records són l'heura que t'engoleix.
  
  En arribar a aquest punt,
  penso en tot allò
  que en resta per veure i viure
  i guardo la trista borra del passat
  al fons obscur de qualsevol butxaca.
  
  Aleshores, mastegant un bri d'herba,
  tot passejant, veig la posta de sol.
  
  Amàlia Casajoana
  3/7/19

• COM UNA ESGARRIFANÇA

  Mig pròdiga, mig gasiva, m'entorno a casa
  i llenço un crit enmig de tanta angoixa:
  tot és en tot, i en un, i en cada cosa.
  
  Ja em puc alliberar d'aquest mirall
  que no menteix ni deforma.
  
  En l'endemig, hi ha tota una vida,
  més commoguda que trista
  li trec la pols i la contemplo.
  
  De vegades ploraria d'impotència,
  d'altres però
  se m'escapa una mena de mitja rialla
  més compassiva i agosarada.
  
  Tanmateix, em dic:
  no hi ha més drama
  que el que es configura dins la meva ment,
  ni més goig del que puc sentir
  com una esgarrifança dins el meu cor.
  
  Amàlia Casajoana
  2/7/19

• TANCARE ELS ULLS

  
  D'aquesta tarda prima que llangueix
  per les branques dels arbres,
  un rerefons de núvols
  desdebuixa l'horitzó de montanyes.
  
  De sobte pesa molt la quietud
  i el temps és un voltor que ronda i ronda
  atemorint la presa.
  
  Ara l'embruix pot esclatar
  darrere de qualsevol paraula,
  però no diré res.
  
  Asseguda en un pedrís tancaré els ulls
  i esperaré que la nit,
  com un gos cansat, s'ajegui al meu costat
  i em faci companyia.
  
  Amàlia Casajoana
  30/6/19

• ACLUCO ELS ULLS

  Damunt no-res,
  bastim un poderós castell de somnis,
  que suscita focs i empeny la saba,
  i desvetlla el verd encís de l'ombra.
  
  Mentre la llei del camí uneix l'arrel amb l'ala,
  acluco els ulls,
  i en silenci m'aprenc i em desaprenc.
  
  Tant sense esforç,
  venim de la claror i anem a la claror,
  tants sense esforç,
  obrim portes a altres dimensions
  per escrutar miralls
  on veure la nostra llum!
  
  Amàlia Casajoana
  12/6/19

• DEBADES PLOU

  Debades plou, tot és suau,
  i aquests instants que passo
  configurant somnis
  plens de tot allò que vull,
  m'omplen de veritat, d'amor, de vida.
  
  Debades plou,
  i xisclen els falciots ran de finestra
  i em desperten d'aquest somni
  tornant-me,
  a la sensació de fredor que m'envolta.
  
  Amàlia Casajoana
  11/6/19

• INSTANTS

  L'ombra del mar
  ha fet callar els ocells.
  
  Tot és suau,
  i aquests instants que passo
  configurant records que no he viscut
  són uns instants
  d'intimitat profunda.
  
  Cap gest sobrer,
  i el lent fluir del temps
  que no transmuta en pols
  aquest silenci.
  
  Amàlia Casajoana
  6/5/19

• EL MIRALL ON JO EM MIRO

  Des de la intensitat d'una mirada
  o bé des de l'escuma d'un sol bes,
  proclamo el meu amor.
  
  Vull deixar dit això que dic,
  les coses que en commouen ben clares:
  Uns sentiments, uns anhels, uns neguits...,
  aquests profunds silencis, i tan plens d'amor.
  
  L'embruix d'aquesta quietud al cor de l'espirall
  on em deixo portar sense cap temor,
  fluint mar endins esperonat pel foc,
  mentre amb fils de llum
  teixeix el mirall on jo em miro.
  
  Amàlia Casajoana
  5/6/19

• CLAVO LES UNGLES A LA NIT

  Finestres enllà,
  evoco tardes dolçament feixugues;
  un fosc accent, una fosca presència,
  tanmateix,
  per remoure l'aigua quieta
  del pou del capvespre.
  
  Cap horitzó no em tempta
  com aquest que traço jo mateixa
  i no em limita ni m'encercla.
  
  Clavo les ungles a la nit
  per obrir carrerany a tots els somnis
  i proclamo el meu amor
  perquè com tota flor,  no es marceixi.
  
  Amàlia Casajoana
  3/6/19.

• PER SER

  Tu que mires però no veus
  per què vols declarar-te testimoni,
  de quin moment i de quin fet,
  de quina experiència conclusiva,
  de quina realitat?
  
  Hem perdut la finestra que mirava,
  hem establert asfalts on es graven el sols
  i torres i columnes ensagnades,
  i hem interpel·lat el mar per ser.
  
  Per existir amb una mica menys de lleugeresa,
  hem interpel·lat les frondes del desert,
  la serp, el tigre, el peix que escolta,
  les aus que esperen i de cop se'n van,
  hem escrutat l'atzar, el foc, les entranyes,
  per no trobar-nos tan inconsistents.
  
  Però les preguntes
  ens tornen més preguntes,
  car som massa fràgils i alhora massa rígids,
  massa immadurs per ser.
  
  Amàlia Casajoana
  21/5/19

• NO SABIA

  No sabia
  que la llum rodolés i per tot s'escampés.
  
  No sabia
  que els núvols celebressin noces
  de la unió i la separació.
  
  No sabia
  que després de la nit serena
  caurien les ales de l'obscur
  sobre les ones que dansen.
  
  No sabia
  que al cor de l'alzina més espessa
  hi canta l'ocell del desconsol.
  
  Ara, que pel camí camino,
  ara, sé de l'amor i els seus secrets.
  
  Amàlia Casajoana
  15/5/19

• MALGRAT L'OBLIT

  Allunyats de la memòria
  s'alcen els rostres, els ulls, les mans,
  s'alcen els temples de l'alçada
  sota els timbals silenciosos de la nit.
  
  Arreu es besen,
  als cels, als mars, als pous i als cims,
  temptejant avancen,
  amb les mans buides teixint i desteixint camins.
  
  I, tanmateix, malgrat l'oblit, som nosaltres,
  però per quins ulls caminem, insomnes,
  per on, per què, per qui?
  
  Si de la llum brolla la llum,
  en quin amor obscur vivim?
  
  Amàlia Casajoana
  8/5/19

• INACCESSIBLE

  Més silenciosa
  que els rius de la nit constants.
  
  Més silenciosa
  que l'aigua sepultada al fons del pou.
  
  Com el començament,
  arribes tu, bellesa
  i amb les mans xopes de clarors
  ens tapes els ulls
  i ens demanes qui som.
  
  Amb melodies incandescents
  que s'enfilen pel silenci
  i el camí que s'esborra entre els brucs gebrats,
  inaccessible,
  t'obres a les frondes del tot.
  
  Amàlia Casajoana
  7/5/19

• EL TEU COS

  Amb la ignorància als ulls,
  el teu cos,
  neix de les brases afables
  d'un retorn.
  
  En la intimitat del món
  flueix la teva presència
  i en el teu viure comença
  el saurí de tot.
  
  Quan t'inunda la llum dels teus miralls
  t'allunyes, de la dòcil repetició de la mirada.
  
  Mentre recordes que l'atzar és infinit
  deixes que la seva màgia et porti.
  
  Amàlia Casajoana
  10/4/19

• A TOTS ELS VENTS

  Què és aquesta barca
  que navega i llisca dins nosaltres?
  
  Què són aquests joncs
  que neixen d'aigües i llots?
  
  A quin mirall
  es multipliquen i es dissipen,
  a quin mirall s'abracen?
  
  Quina força inexorable
  ens llença cap a fora
  com si tot
  estigués només a l'horitzó?
  
  Ens doblega
  no a l'amor tan sols,
  sinó a tots els vents
  que dins l'amor es mouen.
  
  Anem d'ací d'allà
  com fustes de naufragi
  i en el bressol del foc i l'aigua madurem 
  a l'estany de la immediatesa
  
  Amàlia Casajoana
  18/3/19.

• NOMÉS EN L'OBLIT

  Nua dins la tenebra clara
  llampega de foscor la faç frondosa
  que en cada finestra espera,
  però qui és,
  quin oblit hi recordem?
  
  De l'ombra fonda i el foc nu
  apareix el matoll encès "l'ocell sense mirall"
  i dins el silenci una veu sense so.
  
  Sota el bes negre de la solitud
  el punt que hom neix comença de morir.
  
  Mentre el cor batega en l'insegur
  només en l'oblit del present
  recorda qui és.
  
  Amàlia Casajoana
  6/3/19

• TE BUSQUE

  Ahora sé cómo llegar a ti.
  
  Te busque por la duda, por el dolor,
  experimente en la angustia
  por ver si te encontraba.
  
  Pero no estabas allí,
  por eso te perdí.
  
  Tú  eras pura alegría,
  en la cima del amor.
  
  Amàlia Casajoana
  16/1/19

• SI TE VAS

  A ti solo se llega por tu luz.
  Esa que me diste para verte.
   
  Ni recuerdos ni promesas nos unen
  solo un gran rastro de luz
  cruzando por la noche.
  
  Si te vas...
  te esperan crepúsculos y auroras
  y a mí...
  el despertar de este sueño.
  
  Amàlia Casajoana
  15/1/19