Tu que mires però no veus
per què vols declarar-te testimoni,
de quin moment i de quin fet,
de quina experiència conclusiva,
de quina realitat?
Hem perdut la finestra que mirava,
hem establert asfalts on es graven el sols
i torres i columnes ensagnades,
i hem interpel·lat el mar per ser.
Per existir amb una mica menys de lleugeresa,
hem interpel·lat les frondes del desert,
la serp, el tigre, el peix que escolta,
les aus que esperen i de cop se'n van,
hem escrutat l'atzar, el foc, les entranyes,
per no trobar-nos tan inconsistents.
Però les preguntes
ens tornen més preguntes,
car som massa fràgils i alhora massa rígids,
massa immadurs per ser.
Amàlia Casajoana
21/5/19
Signup
Login
Amalia
