Finestres enllà,
evoco tardes dolçament feixugues;
un fosc accent, una fosca presència,
tanmateix,
per remoure l'aigua quieta
del pou del capvespre.
Cap horitzó no em tempta
com aquest que traço jo mateixa
i no em limita ni m'encercla.
Clavo les ungles a la nit
per obrir carrerany a tots els somnis
i proclamo el meu amor
perquè com tota flor, no es marceixi.
Amàlia Casajoana
3/6/19.
Signup
Login
Amalia
