Nua dins la tenebra clara
llampega de foscor la faç frondosa
que en cada finestra espera,
però qui és,
quin oblit hi recordem?
De l'ombra fonda i el foc nu
apareix el matoll encès "l'ocell sense mirall"
i dins el silenci una veu sense so.
Sota el bes negre de la solitud
el punt que hom neix comença de morir.
Mentre el cor batega en l'insegur
només en l'oblit del present
recorda qui és.
Amàlia Casajoana
6/3/19
Signup
Login
Amalia
