Què és aquesta barca
que navega i llisca dins nosaltres?
Què són aquests joncs
que neixen d'aigües i llots?
A quin mirall
es multipliquen i es dissipen,
a quin mirall s'abracen?
Quina força inexorable
ens llença cap a fora
com si tot
estigués només a l'horitzó?
Ens doblega
no a l'amor tan sols,
sinó a tots els vents
que dins l'amor es mouen.
Anem d'ací d'allà
com fustes de naufragi
i en el bressol del foc i l'aigua madurem
a l'estany de la immediatesa
Amàlia Casajoana
18/3/19.
