Introduzca parte del título 

Cantidad a mostrar 5 10 15 20 25 30 50 100 Todos

• AQUEL ESPACIO

  Abrigado en una vasta oscuridad,
  su alma no supo nunca qué era lo oscuro,
  por vivir en ello.
  
  Aquel espacio de existir
  medido por la luz del alba hasta el crepúsculo,
  creyó que era la  única vida.
  
  Cegado por esa ilusión,
  nunca vio
  el fulgor de las estrellas en la oscuridad.
  
  Amàlia Casajoana
  16/1/19

• EL NOSTRE ENYOR

  Dins el silenci es mou el so,
  dins el silenci creix,
  i de puntetes
  puja per les escales fràgils del vivent.
  
  I excava pous,
  i excava  mines en l'aire obert
  palpant el rostre innumerable de l'aurora
  però, el que d'arreu ens crida arreu s'oculta.
  
  Escolta dins el so  que ens crida...
  no és el nostre enyor?
  
  Llavors, partim amb les maletes buides,
  fins que el so en el silenci expira.
  
  Amàlia Casajoana
  15/1/19

• EL PETÓ

  No és damunt les vastes teles del silenci
  que la música broda els sons
  en fils efímers que cada vegada
  dibuixen la figura inconsistent?
  
  I no és dins la cova encara intacta de la fosca
  que l'ànima llença el lament?
  
  Però durant l'instant que el so ressona,
  entre el moment que brolla i vibra
  i el moment que ja s'ha extingit
  qui gaudeix el so?
  
  Qui ens fa el petó que mai ningú ja no recorda,
  que vola i mentre vola ja no és?
  
  Amàlia Casajoana
  9/1/19

• LA PÁGINA ESTÁ EN BLANCO

  Fue anoche,
  ya de madrugada te vi regresar.
  Venías de aquel pasado silencioso
  pero eras tú, sí, el de antes.
  
  Nos miramos a los ojos
  y el amor
  afloró como un caudal de agua fresca
  en nuestro corazón sediento.
  
  En ese momento
  tu mano se deslizó por mi mano
  y los dedos se entrelazaron
  con las primeras caricias.
  
  Desde lo más profundo donde el amor fluye
  nos pareció oír:
  
  La página está en blanco para ser escrita.
  
  Nos miramos otra vez
  y vimos a través de esa mirada,
  como entre tú y yo fluía el amor.
  
  Amàlia Casajoana
  6/1/19
  

• SI ET DIC AMOR

  On amagues el misteri que em repta?
  Amb quina mena d’encant em retens?
  
  Si et dic “amor”
  t’omples de llum
  i per on passes fas claror
  com una branca que és en flor.
  
  Amàlia Casajoana
  19/12/18

• AQUESTS TOT DEL NO-RES

  Amb els ulls de l'amor
  veuràs un bosc acollidor ple de molsa
  i com gesta la primavera
  a la terra molla rere la pluja.
  
  Amb els ulls de l'amor veuràs com dansa el vent
  mentre desvetlla els colors
  i com esclaten les flors.
  
  Amb els ulls de l'amor
  des de la més estricta solitud observa,
  per no perdre l'olor de cap crepuscle
  ni el foc de cap aurora.
  
  Des de l'amor mira el fons del temps,
  veuràs des d'ara
  que tot és sobre i tot és necessari
  en aquests tot
  "del no-res incomprensible".
  
  Amàlia Casajoana
  12/12/18

• NO HO SÉ

  Potser s'acaba el món
  o tal vegada comença.
  
  Potser  és el temps que s'acaba
  en un recer misteriós i lúcid,
  o s’allarga en una orgia d'ecos.
  No ho sé...
  tot són enigmes i senyals dins la llum.
  
  De fora estant contemplo l'espectacle,
  m'excloc tossudament de l'aldarull
  d'una tarda excessiva
  i d'un capvespre
  de bellesa abrupta i colpidora.
  
  Amàlia Casajoana
  9/12/18

• LA MELANGIA D'UN AGAGIO

  Miro a través del finestró
  i em deixo seduir per una tènue claror.
  Potser que al fer-se fosc minvi el vent.
  i el volteig de les fulles s'encalmarà.
  
  Confiada, acluco els ulls
  i m’endinso a la memòria de moments viscuts.
  
  Rere aquesta pausa, arriba la nit
  i saps que no és la mort ni és la vida
  sinó un vidre molt fràgil del destí.
  
  En aquest moment,
  l'embruix pot esclatar darrera qualsevol so
  que anunciï
  la melangia d'un adagio.
  
  Amàlia Casajoana
  27/11/18

• SOMRIC

  Davant l’altar
  on cremen ardents silencis d'ales,
  a l'alba vaig mirar-te
  per última vegada.
  
  No sé quina freda nit
  de tu m'allunyava,
  del record només veia l'ombra
  endinsada en el pur cristall.
  
  M'atanso a mirar-me i penso...
  aquesta pau és meva,
  mentre en silenci somric!
  
  Amàlia Casajoana
  23/11/18

• EL CAMI

  Del silenci naixem,
  solitaris, inconsistents.
  
  El camí on tot es ple de foc
  ens cride i anem,
  per viure  entre flames
  els vius i els morts.
  
  Tots som encegats
  per la claror que ens vetlla.
  
  Mentre
  el matí ens revela i la tarda ens esborra,
  giragonsem
  dins les parpelles del univers.
  
  Amàlia Casajoana
  21/11/18

• SET CLAUS

  No s'esmena la vida ja viscuda
  però aquest crepuscle de balaix
  desvetlla noves veus
  que vulneren tots els límits.
  
  Set claus barren set portes,
  saps prou bé que hi ha darrere cadascuna
  llença-les i aprèn-te més encara.
  
  Des del silenci
  de set primaveres sense flors ni ocells,
  des de la més estricta solitud,
  per colrar-te de nou la pell
  hauràs d'obrir finestres.
  
  No sentis massa pietat de tu
  i tampoc t'ennueguin els records,
  per no perdre mai més
  l'olor de cap crepuscle ni el foc de cap aurora.
  
  Amàlia Casajoana
  14/11/18

• ENMIG D'AIGÜES ENCESES

  I tot això que es fa sense saber per què,
  potser l'estat canviant de l'esperit
  que galopa buscant un altre cor on estimar-se?
  
  Si poguéssim recordar aquells amors 
  enfonsats a la fronda morta 
  que van ser flor d'un dia 
  en aquell temps de set ardent
  enmig d’aigües enceses.
  
  Si poguéssim saber en quin arbre han florit!
  
  Amàlia Casajoana
  3/10/18

• EN ZONA D'OMBRES

  M'escoltes i em perceps
  en el clarobscur del teu fons 
  i veus la meva llum 
  en zona d'ombres.
  
  Compassadament 
  has entrat en un llac de so
  i en sentir...
  has remogut les aigües denses.
  
  Amàlia Casajoana
  3/10/18

• SABEM QUI ETS

  No et podem retenir,
  això ho sabem.
  No et percebem per la mirada
  si bé et veuen els ulls.
  
  No t'escoltem dins de l'oïda,
  si bé l'oïda et sent,
  ni el gust ni en l'olfacte ni el tacte,
  si bé per ells et descobrim.
  
  Ni en proximitat ni en distancia,
  ni a dalt ni a baix,
  però tu apareixes i anuncies,
  què?, no ho podem saber.
  
  Ni si ets somriure o angle,
  perill o salvació,
  car nosaltres veiem només com a tenebra,
  però de cop ens abraces
  i sabem qui ets
  i sentim l'amor.
  
  Amàlia Casajoana
  25/9/18

• EN UN PUNT DETERMINAT

  En la calma estàtica
  de la nit que no dorm
  ni un sol sospir d'amor es perd.
  
  Qui va dir
  que la distancia és l'oblit?
  Potser no ho recordes
  perquè el teu desordre és gran.
  
  En un punt determinat
  uns ulls nets et van mirar
  "sempre més t'estimaré"
  va dir sense veu algú
  en què tu no et vas fixar.
  
  D'aquí que el teu cor perdut
  en fuita i desbocat
  busqui un altre cor on estimbar-se.
  
  Amàlia Casajoana
  29/7/18

• ONADA DARRERE ONADA

  De la mar,
  m'agrada la vela blanca
  quan el vent l'empeny enllà
  i solca els camins de l'aigua.
  
  Onada darrere onada
  la nit es besa amb el dia
  i la flama s'abraça amb l'aigua.
  
  M'agrada la mar
  agressiva i brusca
  calmosa i suau.
  
  M'agrada el silenci dels penyals
  quan la nit fa olor de mar
  i no coneix la basarda.
  
  M'agrada la mar
  quan el sol jeu amb mi
  a la pell fina de la platja
  mentre l'espuma broda frec de sorral
  damunt la meva esperança!
  
  Amàlia Casajoana
  25/7/18

• DES DEL FONS DEL TEMPS

  La plenitud no és un erm
  ni aquest silenci d'ara,
  és un pou eixut.
  
  Imagino preguntes, rostres, veus,
  i convoco presències i llocs
  per confegir el passat amb dos futurs,
  "el teu i el meu".
  
  El nostre pas desvetlla ecos remots
  i música lenta de coralls batuts
  que només jo reconec.
  
  Tan sense esforç anem a la claror
  on retrobo el teu cos en el meu!
  
  Marca'm el rumb amb el batec profund
  d'aquest desig que escric en els teus ulls
  perquè en llegir-lo,
  des del fons del temps
  s'obrin portes als silencis clars
  i a la pausa d'aigua que compassa el foc.
  
  Amàlia Casajoana
  30/5/18

• SOMRIC I ET BESO

  Somnio rams de fosca i rams de llum.
  
  Amb rams de llum guareixo solituds,
  amb rams de fosca
  encenc tots els desigs.
  
  Evoco llocs insòlits
  i actituds clarament incitants
  i les fixo en tu
  a la penombra amiga i al secret.
  
  Ara és l'instant del risc i del delit,
  et miro als ulls, somric... i et beso.
  
  Glops de boira i mar fan d'horitzó
  on creixen en hores lentes
  el goig i la fonda plenitud.
  
  L'ombra de l'ombra allargassa el secret
  molt més enllà del gest i del neguit
  en aquest moment,
  fosca i llum
  barrejades de verds, blaus  i malves
  ens acull en un dòcil horitzó.
  
  Fondes imatges, fonda vida,
  tot conflueix i es retroba en un solc vibrant.
  
  Amb un sospir...
  apropo els llavis als teus
  i compassadament respiro amb tu.
  
  Amàlia Casajoana
  25/5/18

• MOLT ENDINS

  El llamp és un amant fervent
  que ensenya moment i mutació.
  
  Des dels cingles de la llum silenciosa
  ens retorna a l'enyor
  i signa al front de tots els éssers
  amb la profunda alçada del seu front.
  
  Després,
  amb llavi incandescent
  es vincla i besa la terra
  molt endins...
  i s'abraça flama i tronc.
  
  Amàlia Casajoana
  9/5/18

• QUI ENS REP ?

  A tots els éssers ens fa falta realitat i solidesa
  i poder mantenir-nos un sol dia,
  un sol minut, sense inconstància,
  estar-nos ferms un sol minut en el que som.
  
  Com l'arbre que s'arrisca cada aurora
  perquè cal una fulla al capdamunt de tot.
  
  També nosaltres, tant o més ebris encara
  ens enfilem damunt el tany més perillós
  i com el trapezista,
  ens llancem a l'indret que allà fulgeix
  on bateguem sols el buit i el cingle
  i saltem dins l'aire esbalaït.
  
  I quan ho hem abandonat ja tot,
  tot, sense exempcions ni excuses,
  mans, ulls, noms i records
  i renunciem a l'aire que se'ns lliura
  i fem el salt absolut,
  qui ens rep?
  
  Quan hem de despullar-nos sense simulacres
  i canviar l'alè,
  qui ens embolcalla
  en la transparència incandescent?
  
  Amàlia Casajoana
  10/5/18