No s'esmena la vida ja viscuda
però aquest crepuscle de balaix
desvetlla noves veus
que vulneren tots els límits.
Set claus barren set portes,
saps prou bé que hi ha darrere cadascuna
llença-les i aprèn-te més encara.
Des del silenci
de set primaveres sense flors ni ocells,
des de la més estricta solitud,
per colrar-te de nou la pell
hauràs d'obrir finestres.
No sentis massa pietat de tu
i tampoc t'ennueguin els records,
per no perdre mai més
l'olor de cap crepuscle ni el foc de cap aurora.
Amàlia Casajoana
14/11/18
Signup
Login
Amalia
