Dins el silenci es mou el so,
dins el silenci creix,
i de puntetes
puja per les escales fràgils del vivent.
I excava pous,
i excava mines en l'aire obert
palpant el rostre innumerable de l'aurora
però, el que d'arreu ens crida arreu s'oculta.
Escolta dins el so que ens crida...
no és el nostre enyor?
Llavors, partim amb les maletes buides,
fins que el so en el silenci expira.
Amàlia Casajoana
15/1/19
