A tots els éssers ens fa falta realitat i solidesa
i poder mantenir-nos un sol dia,
un sol minut, sense inconstància,
estar-nos ferms un sol minut en el que som.
Com l'arbre que s'arrisca cada aurora
perquè cal una fulla al capdamunt de tot.
També nosaltres, tant o més ebris encara
ens enfilem damunt el tany més perillós
i com el trapezista,
ens llancem a l'indret que allà fulgeix
on bateguem sols el buit i el cingle
i saltem dins l'aire esbalaït.
I quan ho hem abandonat ja tot,
tot, sense exempcions ni excuses,
mans, ulls, noms i records
i renunciem a l'aire que se'ns lliura
i fem el salt absolut,
qui ens rep?
Quan hem de despullar-nos sense simulacres
i canviar l'alè,
qui ens embolcalla
en la transparència incandescent?
Amàlia Casajoana
10/5/18
Signup
Login
Amalia
