En la calma estàtica
de la nit que no dorm
ni un sol sospir d'amor es perd.
Qui va dir
que la distancia és l'oblit?
Potser no ho recordes
perquè el teu desordre és gran.
En un punt determinat
uns ulls nets et van mirar
"sempre més t'estimaré"
va dir sense veu algú
en què tu no et vas fixar.
D'aquí que el teu cor perdut
en fuita i desbocat
busqui un altre cor on estimbar-se.
Amàlia Casajoana
29/7/18
Signup
Login
Amalia
