Enyoro el so d'una altra quietud
que recordo en aquest buit de mi.
Cap vida no és capaç de captivar i seduir
com la que es viu portes endins d'una mateixa.
És el vent de l'amor qui et fueteja el rostre,
i t'encén la mirada, mentre es desvetlla l'ànima!
Una onada de tendresa em fa tancar els ulls
i veig un altre cop
com dansen colors on tot era foscor.
Segura de mi mateixa,
m'abandono al ritme compassat d'una pluja fina d'estiu,
i em deixo emplenar pel vent dels anys.
Amàlia Casajoana
9/9/19.
Signup
Login
Amalia
