Trec el cap al carrer i ningú m'hi espera.
Al llunys m'ha semblat veure com el travessava
un vell centaure amb pas calmós,
quan ha observat que ningú se'l mirava
ha plorat de tristesa.
No hi ha més drama que el que es configura
en l'endemig d'una vida.
En ella, tot és incert,
però el desig perdura des del profund
com un fosc embruix de solitud
i un llac immens de vida!
Jo vaig i vinc de mi, per aquest pont de somnis
en ells i amb ells la vida continua,
qui sap si mentre el travesso
l'atzar em fa partícip del seu misteri.
Amàlia Casajoana
9/10/19
Signup
Login
Amalia
