L'insòlit d'aquest gest d'ara no és la sorpresa
sinó el risc que pot desfermar la ira dels déus que,
tal vegada han estat condescendents
mentre els giraves obstinat l'esquena.
Sempre, és clar, hi ha camí per la fugida,
l’avalen prou recursos mentre el jo
entre papers és per o és abandonat en via morta;
l'engany enginyós i l’oblit
és la teranyina que l'atrapa en la por i el victimisme.
Malgrat això, el subtil Jo,
es resisteix a la teva desídia
i en silenci et mira amb absoluta tristesa
des d'un estrany crepuscle de presències.
Però l'amor
no manté mai l'espera del desig a experimentar-se
i cap vida no és capaç d’encegar-lo i seduir-lo tant
com la que viu ara en aquest buit de tu!
Amàlia Casajoana
20/10/19
