Només allò que ens és íntim sobreviu.
Tan sols l'imaginari,
converteix el fer i desfer,
en una altra lucidesa audaç i punyent.
Tots els miralls fan ombra a la meva ombra,
em busco més ençà dels sentits
perquè hi ha sempre algun íntim espai de mi,
que em manca.
Capgiro el temps i amb records no viscuts
descric l'espai que ara mateix m'encercla
com un foc que no és foc, però que crema.
Allò que només puc dir-me en veu molt baixa,
ressona temps enllà a ple misteri
i altre cop, sento un encès desig de viure.
Agosarada, penso el camí i el faig!
Amàlia Casajoana
16/9/19
Signup
Login
Amalia
