Un altre cop
he repintat en cura els propòsits,
que ja s'escrostonaven.
Amb les parpelles closes
un cop més tiro els daus buscant respostes.
Oberta a tota mena de sorpreses,
veig incorporat el meu ponent d'absències;
aquell ocell llunyà que sempre m'acompanya.
Sacsejant les ales em diu:
que et sembla si jugues net!
Estre ell i jo, marco espai, després de tot,
tal vegada, només sigui,
un ombra en un racó de la memòria.
Oblidar-me serà el més assenyat.
No obstant això,
com qui se sent atret per un abisme,
enyoro el que no he estat
i sé, que algun dia,
hauré de llançar-m'hi!
Amàlia Casajoana
15/8/19
Signup
Login
Amalia
