Potser no ens veurem més,
tu ets el pur, però,
en el vèncer vivies
i la felicitat era la llibertat,
era la transparència.
A la falda de l'immens
tu hi tastaves ardents frescors,
jo les naixences torbadores.
Cap al mirall profund
tu vivies en la certesa,
jo rosegada pel que és etern.
Als somnis feixucs de la terra,
a les ales ràpides de l'alba
ens miràvem als ulls
tu perdut en la teva solitud
i jo en la meva.
Amàlia Casajoana
24/1/18
Signup
Login
Amalia
