Ignorants del que encara ha de venir
i oblidant les alades veus de l'alba
en secret es revela el vivent.
Car nosaltres som
el desig infinit que sempre corre,
som un so
que fou i respira.
Som l'alè de conreus estesos de llum
plantats als braços fecunds de l'ara.
Som conreus ajaguts,
vessats convocats a la boca avocada.
Conreus de la llum solitària,
penjats sota els cabells transparents de l'aire.
Som els verds abandonats,
on els llençols del vespre cauen.
Però en cada instant
som els llavis closos que murmuren
allò que ens buida dins de l’anima!
Amàlia Casajoana
27/9/17
Signup
Login
Amalia
